Jugateu Tot!

S'ha acabat el temps i la paciència

2007-03-05T20:50:00.000+01:00

Els dos últims campions cara a cara.
Un resultat desfaborable.
Dos grans equips.
Un gran partit.

El futur de la Champions està en joc.

No necessitem un miracle, tant sols necessitem que s'apliqui la lògica.

Un esquema de joc: 3-4-3

Pronòstic aliniació Barça: Valdés; Oleguer, Thuram i Puyol; Márquez, Deco, Xavi i Iniesta; Leo Messi, Samuel Eto'o i Ronaldinho.

Un resultat: 2 a 3

impotència

2007-03-02T16:04:00.000+01:00

[1653; del ll. impotentia, íd.]
f 1 Qualitat d'impotent. Reduir a la impotència.
2 Manca de capacitat per a fer una cosa.
im_po_tèn_ci_a.

Veus i més veus ressonant dins del meu cap amb una melodia rítmica que fa que no puguis parar de “tatareja” la lletra. Sempre la mateixa cançó. Un disc ratllat que es repeteix dia rere dia independentment del meu estat d’ànim. Casualitat? Potser no. Impotència? Potser si.
Com poder evadir-me i desfer-me d’aquesta cançó, de moment, presenta una resposta nul·la, ineficaç, dolenta. Si durant un temps la melodia para de sonar, repentinament, hi ha quelcom inesperat que reactiva la zona sensible del meu cervell, la cançó es comença a reproduir i suspenc l’examen una altra vegada. Però no ve d’aquí, penso.
Perquè el major problema no resideix amb el fet material de començar de nou amb una taula rassa digna de qualsevol empirista. El problema real es basa amb el sentiment, amb la impotència de veure que, una vegada més, els teus avanços van per terra i no pots fer res per evitar-ho, i a més, no saps si realment estàs fent un esforç debades. Impotència? Potser si.
Com puc explicar-li al meu cor que tota aquella il·lusió viscuda era tan sols un engany? Tan sols un miratge dels molts que és venen qualsevol nit per allà a cada cantonada, a cada poble, a cada bar, en cada mirada...
Llavors, quan arribo a la cima de la desolació, tornen el records i les imatges. El cervell interactua tirant-se pedres sobre si mateix, com si ell i jo no fóssim una sola persona, sinó una falsa unió divorciada i castigada per tantes contradiccions. Consola’t, les llàgrimes mai son envà, sigues positiu, el motor tornarà a arrancar i pujarà les costes més inclinades en primera, patint i sense intentar mirar enrere per no espantar-te amb la cua de memòries que algun dia, potser algun dia quan aprengui a canviar de marxa, podran allunyar-se. Aquell dia podré dir: “Impotència? No gràcies.”

Matrimoni de conveniència (Part I)

2007-02-14T23:20:00.000+01:00

Passat

La història al llarg del temps ha demostrat que acostuma a ser viciosa, paral·lela i repetitiva en tots els aspectes de la vida: Política militar (Vietnam i Iraq), sentiments (Amor i Desamor)... La història també ens permet analitzarla i estudiarla i amb això podem preveure algunes situacions o prendre les decisions més acertades en el moment adequat.
Aquesta experiència, no obstant, no ha de ser necessàriament personal ja que també podem analitzar la història dels nostres amics i fins i tots dels nostres enemics. I en situacions de caire polític, social i esportiu aprendre dels errors històrics dels enemics ens pot ser de gran ajuda.
Ara bé, el cas que em porta a parlar de la història són les declaracions de Samuel Eto'o.
En un passat no molt llunyà, quan els galàctics encara conquistaven les galàxies europees i les terrenals, un president terrestre amb aires d’emperador mundial va començar una guerra amb el capità de la nau. Aquesta guerra va provocar que el vestidor blanc comences a tremolar i a caure poc a poc. Quan la divisió era més que visible, però els resultats eclipsaven el mal ambient, el gran emperador al final va voler acabar aquesta situació amb la destitució de l’entrenador de les guerrilles espacials i el capità d’aquestes. Aquestes dues destitucions van acabar amb l’hegemonia blanca de l’espai i la nau va entrar en un camí sense rumb que ara per ara encara no té cap capità amb la suficient credibilitat i seguretat per a poder orientar tota la parròquia cap al Nord.
Heus aquí que la història és capritxosa i fa que uns anys més tard aquesta situació es repeteixi d’una manera més o menys semblant i s’origini dins del vestidor del enemic. Un vestidor on segons la premsa i els mateixos jugadors hi regnava el bon ambient.
Així, doncs, ja ens tornem a trobar en un altre fet paral·lel de la història però, en aquest cas és totalment inevitable.

Aquest cas és inevitable perquè aquesta vegada han estat els mateixos jugadors els qui han començat una guerra de declaracions, mal interpretades segons ells però que no deixen de ser unes declaracions que estàn grabades i escrites, incendiàries que debiliten el club de portes en dins i de portes en fora. Els jugadors han de saber que per damunt dels seus egocentrismes i per damunt de les seves discussions sobre el vocable “equip” està l’entitat. És cert que Ronaldinho és va equivocar al opinar sobre l’actitud de Samuel Eto’o però el camerunès seguint la seva línia és va equivocar ahir més greument alhora de fer unes declaracions totalment fora de to. Comparteixo algunes opinions de Samuel però la roba bruta s’ha de rentar a casa, i no pot ser que públicament es facin aquests comentaris ja que l’únic perdedor de la jornada d’ahir va ser el club blaugrana.

Part I de Matrimoni de conveniència.

Mar de fons

2007-01-14T14:08:00.000+01:00

Quan es toca la glòria amb els dits la principal base per a tornar a mantenir-la és la humilitat i el treball i aquestes dues bases les ha perdut el Barça.

una vegada reelegit com a nou president del Barça, un exaltant Joan Laporta feia les següents declaracions: "El Barça tiene posibilidades reales de ganar los 7 títulos y eso es un reto para los jugadores, para los técnicos...". Aquestes declaracions dos o tres dies després van rebre la cura d'humilitat per part del Sevilla, però a hores d'ara, aquest ambient soberb, en alguns partits, està dins el vestuari.

La humilitat és per a tota persona la clau per a poder millorar i progressar dia a dia. Sense la humilitat corres el risc de quedar-te sempre estancat al mateix nivell i segurament de baixar el rendiment. I ara per ara això és el que li està passant a un Barça falt de recursos en tots els àspectes, tant d'equip com a nivell individual, i és que s'ha deixat de banda el joc d'equip per centrar-se només amb accions individuals d'un mag que la majoria de vegades es posa darrera de l'escenari i que apareix en contades ocasions.

Ara bé, un altre dels motius causants d'aquest nivell és baix to físic (Aquest nivell surt de l'equació: Massa partits, massa viatges, pocs entraments i poques vacances) que presenten la majoria de jugadors. Evidenment, a tot això se li ha d'afegir la importància vital dels jugadors lesionats.

Tanmateix, ja fa temps que demano paciència i temps perquè crec en aquest equip, en aquest entrenador i en la seva preparació física.

Creure

Quan tens confiança en una cosa has de creure en ella i tindre fe i tal com he dit anteriorment crec en la preparació física encara que molts mitjans la critiquen argumentant que l'equip hauria d'estar a un nivell més alt. Personalment crec que s'equivoquen i per un motiu: Venim d'un Mundial.

El mundial fa que s'allargui el futbol i que hi hagi menys vacances cosa que ha fet retrasa en un mes tots els plans físics de l'equip blaugrana. Per això penso que el nivell mitjà del Barça es veura a mitjans del mes de febrer i s'arribarà ben just al primer partit contra el Liverpool.

Si s'aspira a guanyar les tres competicions que queden el Barça ha d'assolir el màxim nivel físic durant el mesos de març, abril i maig, i m'imagino que la temporada està planificada d'aquesta manera, però, podrà el Barça recuperar tots els punts que deixarà intentant buscar la perfecció com a equip?

Fitxatges

No obstant això, no hem d'oblidar que el Barça fa més de 3 mesos que no ha jugat amb l'equip titular i que amb l'incorporació a l'equip dels lesionats Eto'o i Messi el joc col·lectiu i la cualitat individual augmentarà, com a mínim, en un 15 %.

A més, aquestes incorporacions ajudaràn al Barça ha recuperar el factor revulsiu que ara per ara és mínim o bé no existeix a la banqueta.

Així doncs, una altra vegada, paciència i temps. Temps i paciència. Cada dia que passa s'acosta un poquet més la millor versió del Barça.

Com ho portes?

2007-01-12T21:49:00.001+01:00

Com ho portes? Aquesta ha estat la pregunta que més he fet i que més m'han fet durant aquesta setmana. I és que aquesta ha estat la setmana dels examens, la setmana dels nervis, la setmana de dormir poc i sobretot una setmana de molta feina fet que, evidentment, ha provocat que no pugui actualitzar el blog.
Tot i això, ara els examens ja s'han acabat i de moment les notes van bé ja que en se dos i estan aprovades (5,25i 7.3).
Així, doncs, a partir d'aquesta setmana el blog tornarà a actualitza-se amb tota normalitat.

Aquest any si!

2006-12-30T16:31:00.000+01:00

Per fi ja s'acaba aquest any que de ben segur que no ha deixat indeferent a ningú. Personalment espero que amb l'entrada del nou any les coses em vagin més bé que no pas en aquest 2006. Comença una nova època i amb ella comença una nova vida, aquest any estic convençut que si, segur que si. Perquè aquest any nou que començarem demà em ve com anell al dit i a més que millor que entrar en aquesta nova vida amb la confiança que "aquest any si" les coses surtiràn bé.
Seguint la línia marcada en els últims post, posaré una sèrie de les millors frases que ha escrit W. Axl Rose:

- "Sigo afuera, aquí, esperando, viendo el renacimiento de mi vida. Cuando estas a punto de quebrarte sabes que tardaras un tiempo para curar todas esas memorias rotas que otro hombre necesitaria solo para sobrevivir" (Coma)

- "Y si te miro demasiado tiempo probablemente me deprima y llora" (Sweet Child o'mine)

- "Simplemente porque estas ganando no significa que seas el afortunado" (Breakdown)

- "¿Qué hay de civil en la guerra de todas formas?" (Civil War)

- "Miraba al cielo en la noche y lo único que veía era oscuridad, ahora veo las estrellas y quiero estirar mi brazo y coger una para tí" (So fine)

- "Derramo una lágrima porque te echo de menos, aun estoy bien para sonreir. Cariño pienso en ti cada día, ahora" (Patience)

- "Puedes tener todo lo que tu quieras pero es preferible que no sea nada mio" (Welcome to the Jungle)

- "Si necesitas un hombre o si necesitas un amigo, voy a estar aqui parado hasta el amargo final" (Rocket Queen)

- "Si vas a calentar algo mejor que me calientes a mi esta noche" (Rocket Queen)

- "Y no me preocupo por nada, no, porque la preocupación es una perdida de mi tiempo" (Mr. Brownstone)

Declaració emocionant...

2006-12-28T10:49:00.000+01:00

ARA JA SÉ PER QUÈ RIC

Encara recordo el meu primer Nadal sense beure. Feia tres mesos que havia arribat a Alcohòlics Anònims i tenia por de les celebracions d'aquests dies. Vaig tenir un cúmul de sensacions; recordo que el meu got de Coca-Cola era diferent del dels altres --que sí que podien prendre alcohol--, per no confondre'm. Va ser una nit difícil, però quan se'n van anar tots i jo acabava d'ordenar les coses, em deia a mi mateixa: Ho has aconseguit. De fet, era la primera vegada que no m'havia de ficar al llit deixant les coses per recollir l'endemà, amb una forta ressaca. Aquestes van ser les primeres; totes les següents han estat de mica en mica més fàcils. Ara l'alcohol ja no forma part de la meva vida.
Aquest any m'he preocupat pel menjar, perquè la taula quedi bonica i perquè estiguem tots contents. Després de sopar acostumem ballar, i ja no caic. He tornat a riure, però ara sé per què ric; i puc ser divertida sense ferir a ningú. Aquest any, al meu grup d'Alcohòlics Anònims, he explicat el meu primer Nadal als companys nous que --com jo fa cinc anys-- encara no se senten gaire segurs. Igual que van fer amb mi els que van arribar abans que jo.

Arantxa
Alcohòlics Anònims

Font: El Periódico de Catalunya

2006/2007

2006-12-27T13:15:00.000+01:00

Ja s'acaba. L'any 2006 està apunt de despedir-se de tots nosaltres per a donar la benvinguda a un 2007 que promet ser millor que el seu antecessor.

Millors moments personals del 2006:

- Estar present al concert de Guns N' Roses a Madrid i veure el meu ídol W.Axl Rose.
- Totes les sensacions viscudes amb el Barça a la Champions i sobretot plorar com un desesperat amb el gol de Belleti a la final de París.
- Haver començat la carrera desitjada.
- Saber que els que han d'estar sempre estan.

Pitjors moments del 2006:

- Tot l'estiu, des de finals de maig fins a l'agost.
- Haver fet mal a persones que m'estimen "Aquells que t'estimen són els que has de portar més alt".
- Una separació amb alguns amics.
- Saber que per a tu ja no són ningú.
- La decepció de perdre la Final de la intercontinental.

Propòsits per al 2007:

- No mossegar-me les ungles!
- Aprovar el 1r curs de la carrera al complet, sense deixar-me'n cap!
- Intentar controlar-me més quan surto de marxa!
- Intentar, si venen a Espanya, anar a veure un altre concert de Guns N' Roses i de Velvet Revolver.
- Memoritzar l'anterior post de "lévantate y anda".
- I sens dubte, continuar Jugantme-ho tot! (pk en aquesta vida t'ho has de jugar tot!)

Levántate y anda

2006-12-26T13:24:00.000+01:00

La vida es caer y levantarse. La vida es equilibrio: ganar y perder, brillar y oscurecerse, tropezar y reivindicarse. No hay nada imbatible eternamente, ni perfección consagrada. Lo que hay es un camino a recorrer, con sus peligros y sus amenazas, pero también con sus días plácidos. No hay final en el camino de la perfección, porque nadie llega a ese final. Lo que hay que hacer es recorrer el camino, intentar superarlo con los menores tropiezos posibles, sonreírle al mal tiempo y planificar mejor el día después.

(Adaptació del text de Martí Perarnau "Levántate y Anda")

Axl rules

2006-12-25T15:57:00.000+01:00

Quan et parles a tu mateix i no hi ha ningú a casa...ets pots enganyar, vas venir a aquest món tot sol. Així que ningú ens va dir amor meu, com ens hauria d'anar, així que pasara amb tu amor meu? suposo que tindrem que esperar i veure...

Vell de cor, però només tinc 28 anys, i sóc massa jove per a permetre que l'amor em trenqui el cor. Jove de cor però s'està fent massa tard per a trobar-nos tan separats...No se com em deus veure últimament, i que més em pots dir. Però com pots dir que mai et necessitaré si t'ho vas emportar tot..et vas emportartot el que era meu..

Jove de cor però es tan difícil esperar quan ningú que coneixo em pot ajudar. Vell de cor, però no puc dubtar, he de trobar la meva sortida...

Continuo parlant-me a mi mateix i no hi ha ningú a casa

.......Estic sol.....

Quan trobi totes les raons, potser trobaré una altra sortida, trobaré un altre dia

amb tots els canvis a la meva vida. Potser ho faré bé la pròxima vegada.

I ara que ja tas deprimit, as baixat dels núvols i estas amb els peus a terra, ya no parles tant fort, ni camines tan orgullosa, ja no més...i per a què?

Doncs me llançat al riu moltes vegades per a arribar a casa. Estic aquí sol a la deriva. No es nota? dónali temps i ho podràs llegir entre línies.

I es que veig que s'apoxima la tormenta i les onades són inmenses. Sembla que tot el que hem conegut està aquí, perquè tindria que anarse'n i morir?

Mai trobaré a ningú que et substitueixi...suposo que tindré que continuar endavant..aquesta vegada, oh...aquesta vegada sense tu...

Sabia que s'aproximava la tormenta i tots els meus amics em deien que estava boig, però es que tot el que he conegut estava aquí i mai he volgut que es moris...

W.Axl Rose

Parla

2006-12-24T23:14:00.000+01:00

Ara si, ara no, no puc més, no ho tinc clar, sempre igual, sempre alluny, mai aprop, mai content, no se on vaig, no se on soc, perquè tu, perquè jo?

N'estic fart, no puc més, ja n'hi ha prou de saber i no saber, de voler i no poder, de donar i no tenir, no puc més...

I tu no em parles sembla que no entenguis res, no obres la boca ni per dir-me el que et convé, digue'm que penses...parla..

No tinc temps d'esperar vull tenir tot això, a un altre lloc, amb algú que m'escolti que pugui parlar i que plori quan li canti això. Perquè no plores sembla que no sentis res...

Livestrong

2006-12-24T16:58:00.000+01:00

Dos pulseres, Dos mons oposats, Dos formes de viure, el Bé i el Mal.

"Quan miro dins dels teus ulls veig un amor reprimit, però carinyo, quan t'abraço tambe sento el mateix. I es que res es per a sempre i tots dos sabem que els nostres cors poden canviar i a més res dura per a sempre, sota la freda pluja de novembre.

Vam estar molt i molt de temps només intentant matar el dolor. Però els amants sempre van i els amants sempre venen, i no saps realment qui et pot deixar avui caminant per aquí.

Si pogués agafa el temps per a poder-lo portar al límit, podria descansar sabent que tu ets meva, tota meva. Llavors si em vols estimar no t'abstenguis, sinó em quedaré caminant tot sol sota la freda pluja de novembre.

Necessites un temps? per a tu

Necessites temps, només per a tu

Tot el món necessita un temps..només per a ells

No saps que necessites un temps? només per a tu

Se que és difícil tindre el cor obert quan els teus amics semblen ferirte, però si pots curar un cor trencat, de ben segur que encara hi haurà temps per encantarte (amb màgia)

Avegades necessito un temps, només per a mi

Avegades necessito un temps, si per a mi

Tot el món necessita un temps..només per a ells
No saps que necessites un temps? només per a tu

I quan les teves pors fugin i encara continuin les sombres se que em podràs estimar quan ja no tinguis a ningú a qui culpar. Llavors que no t'importi l'obscuritat ja que encara podrem trobar el camí, i es que res dura per a sempre fins la freea pluja de novembre.

No penses que necessites a algú?

No penses que necessites a ningú?

Tot el món necessita a algú

I tu no ets la única

Tu no ets la única"

W.Axl Rose

Bon Nadal!

2006-12-22T14:03:00.000+01:00

Ja ha passat un any més...els temps passa...i al mateix temps les coses van canviant. En fi, un cicle que no para de girar al voltant nostre, avegades per a bé i avegades per a mal. Tot i això, amb l'arribada del Nadal les coses es veuen d'una altra manera, i sobretot si et toquen 100 euros a la loteria!

Increible però cert! avui m'han tocat 100 euros en el sorteig de Nadal. No, no, no penseu que sempre tinc molta sort, sinó al contrari. Mai m'havia tocat res en la meua vida!

En fi, començo parlant d'un tema i acabo en un altre. El motiu d'aquest "post" es desitjar-vos un Bon Nadal. Ara bé, tal com diu la mestra d'Història del món: "No debeis generalizar". Així que us desitjo un Molt Bon Nadal als que sempreu esteu allà, al moment just i quan se us necessita.

Digue'm egoista, però a l'altra gent ja els felicitaràn els "seus" no?.

El video de la setmana

El Nadal té unes conseqüències inmediates, sobretot per a la cartera! I no ho dic perquè m'hagi tocat la loteria sinó perquè en aquestes festes sempre gastem un poquet més del compte. Les tarjetes de crèdit treballen més que mai, o aixo és el que sembla o el que diuen.

Doncs bé, una altra de les conseqüències del Nadal és la inclusió de 2 videos de la setmana: Un video Nadalenc i un video que ens dóna els millors trucs per a poder lligar!

Gràcies

2006-12-17T22:39:00.000+01:00

Avui fa exactament un mes que vaig posar el contador a la web. Des del passat 17 de novembre 934 persones han visitat aquest blog. Moltes gràcies a tots ells. Només dir-vos que sense vosaltres aquest blog no existiria ja que és més vostre que no meu.

Resultat de "l'opera Cante"

Avui s'acabava el termini per a votar el videoclip del blog. Aquest són els resultats:

1. Carlitos: El baile de la ducha => 6 vots

2. La hora chanante: Hijo de Puta más => 6 vots

3. Josmar: És superfort => 1 vot

Per tant, tal i com podeu veure hi ha un empat. Aquesta situació no s'havia previst així que em pendre un dies de reflexió per a veure com solucionem aquest problema. Moltes gràcies a tots per haver participat!

Nova secció

He decidit incloure una nova secció anomenada "el video de la setmana". Aquest video està a la barra de la dreta i cada setmana s'anirà renovant!

F-R-A-C-À-S

2006-12-17T13:21:00.000+01:00

Frank Rijkaard: "Ha estado un fracaso personal"

És complicat després de perdre una final d'aquestes característiques animar a la parròquia blaugrana. Avui és un dia rar, on és poden treure moltes conclusions vistes des de diferents punts de vista.
Des de sempre l'home ha tingut dos maneres d'actuar, una basant-se amb els sentiments i una altra amb el pensament, així doncs faré servir aquestes dues formes per a expressar tot el que ha passat avui.
Des d'un punt de vista racional podem dir que el Barça no ha jugat bé, que no ha estat l'equip que meravella a Europa. Qui sap si aquest fet és causat per les baixes, pel jet lag... no ho sabem...Ara bé, esmentant aquestes coses no guanyem res perquè això ho ha vist i ho sap tothom.
Per tant amb aquest "post" em vull centrar més en una part, diguem-li, un poc més oculta.
Els grans equips sorgeixen de grans derrotes (no sempre és pot guanyar i perdent partits importants és on es veuen les carències de l'equip i ajuda a solventar-les) i grans victòries (una vegada és solventen aquest defectes arriben els triomfs).
El Barça és un equip guanyador (per tant és un equip sorgit de les grans victòries) poc acostumat a perdre, un equip sobrat al qual se li ha acusat durant aquesta temporada, de forma injusta crec, de tenir poca ambició.
Aquí volia arribar, a l'ambició. Segons el gran diccionari de la llengua catalana l'ambició és: f 1 Desig desordenat d'aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l'amor propi.
Les derrotes en competicions importants creen l'ambició, les ganes d'una venjança a curt termini, i la derrota d'avui estic convençut que serà un punt d'inflexió per a l'equip blaugrana, i de ben segur que comença un nou Barça. Un Barça amb l'equip al complet i l'orgull ferit.
Ara ja comença el punt de vista més sentimental És un cop fort, però això no s'acaba aquí. Tornarem. I és que aquest Barça, amb l'orgull ferit, tornarà. L'any que bé estarà a les dos finals que ha perdut aquest any, i les guanyarà. És una espina clavada en tots els jugadors i en tots els aficionats, i ens l'hem de treure. Per a fer-ho un objectiu: La Champions. Després del partit contra el Werder Bremen em sembla que ja s'han acabat les ocasions per a eliminar el Barça de la competició europea, comença el nou Barça.

Carta oberta d'Axl Rose

2006-12-15T19:49:00.000+01:00

"...Cuando acepté hacer la reciente Gira Norteamericana, lo hice con el supuesto de que mi manager, Merck Mercuriadis, y yo, coincidiamos en la estrategia a seguir, los planes de giras, y, lo que es aún mas importante, que por sobre todo era necesario lanzar el album antes del 26 de diciembre de 2006. Desafortunadamente, este no fue el caso, y no solo me apena anunciar que el album no sera, nuevamente, lanzado hacia el final de este año...[] hubo, en nuestra opinión, complicación innecesarias y evitables durante la gira, en relacion a la ruta del mismo, la planificación, y temas referidos al plan del album y video que hicieron un infierno de la vida de nuestro equipo.

No es una promesa, solo una fecha tentativa; anunciamos la nueva fecha del 6 de marzo de 2007. Esta es la primera vez que hacemos publicidad para este album. Cualquier otras fechas han sido inventadas por otros, por sus propias razones. Queremos asegurarles a los fans que haremos todo lo posible para intentar alcanzar esta fecha tentativa. Una vez que el album este finalizado, y sea oficial, serán notificados. Si nos retrasamos por determinadas razones, tambien serán notificados lo antes posible, y una nueva fecha de lanzamiento, lo mas pronta posible, sera anunciada. Les agradecemos su paciencia.

Una vez mas, ofrecemos nuestras mas sinceras disculpas y profundos agradecimientos. Guns N' Roses quiere agradecer tambien a todos aquellos que asistieron a los 70 conciertos en 21 paises diferentes por su apoyo en el 2006. Lo mejor para todos y cada uno de uds. en estas fiestas, gracias y que Dios los bendiga."

Sinceramente,

W. Axl Rose

Felicitats

2006-12-10T15:36:00.000+01:00

A hores d'ara el Barça ja està volant cap a Japó. Aquest viatge potser el més important de l'història del club. A la vista un campionat del món de clubs. La obligació no és guanyar. S'ha de disfrutar de cada partit perqùe són un regal. El dijous semifinals. El diumenge la gran final... A la vista un nou campió del món...

Opera Cante!

2006-12-07T17:09:00.000+01:00

Avui com que tinc poca feina he decidit crear un concurs estil "Eurovisión"Cada blog té el seu eslògan, té el seu logotip...però...Sabeu algún blog que tingui videoclip? Ajudeu-me entre tots per a elegir el Videoclip de Jugateu Tot!. Podeu triar el vostre clip preferit amb un comentari. El Video que tingui més vots serà el guanyador i passarà a ser el videoclip oficial del blog!

Aquestes són les propostes:

1) Josmar- És Superfort.

2)Carlitos - El baile de la ducha.

3) Autor desconegut - Hijo de puta más

Aquestes són les propostes! Disfruteu amb els vídeos i recordeu-vos de votar!

Uix quin fred!

2006-12-06T22:28:00.000+01:00

Comença el fred i amb ell arriba el Nadal. Cada dia que passa és nota més aquest ambient nadalenc, que per alguns es màgic i especial, i per a uns altres, és simplement un mal de cap.
Dic un mal de cap ja que avui mateix ha sortit als informatius que la gent aprofitarà aquest pont de la constitució per a fer les compres nadalenques. Cada any per aquestes dates i amb motiu de les compres, hi ha una cosa que em deixa sempre molt sorprés: Les dades del consum de Nadal.

"Les famílies espanyoles gastaran uns 900 euros per Nadal, un 36% més que la mitjana europea.
Les llars espanyoles gastaran per Nadal una mitjana de 904 euros, un 6% més que l'any passat. D'aquest import, uns 520 euros aniran destinats a regals, segons un estudi dut a terme per la consultoria Deloitte.El consum dels espanyols per Nadal és un 36% superior al dels europeus, que se situa en 662 euros. No obstant, en nombre de regals per casa, Espanya està per sota de la mitjana europea: enfront dels 10 regals que compraran els espanyols, a Europa s'oferiran entre 11 i 18 regals, segons dades de l'estudi. Només els alemanys regalen menys que els espanyols, amb 9 obsequis per família de mitjana."

Aquestes dades a mi m'espanten. Realment cada família de l'estat espanyol es gastarà 900 euros per Nadal? A més, és curiós que els espanyols, tot i ser els que en teoria més gastem, no som els que regalem més.
Amb tot això m'agradaria que em contestesiu a una pregunta: Ha passat el Nadal a ser una estratègia comercial?

Encara estem aquí...

2006-12-05T23:37:00.000+01:00

Encara estem a la Champions i tornarem al març amb tot l'equip complet. A partir dels octaus comença la Copa d'Europa per al club Blaugrana. El somni d'Atenes és més a prop. Temps i paciència.

Referències al text:

- Sense baixar de l'autocar.

- Temps

Passat, Present o Futur?

2006-12-01T00:20:00.000+01:00

Perquè no aprenem mai dels errors? Perquè només els humans podem caure dues vegades en la mateix pedra? Perquè diem que paguem cars els errors si després els tornem a fer? Perquè sempre perdonarem a les persones que més estimem per molt de mal que ens facin? Perquè és tant difícil posar un punt i a part i oblidar el passat? No existeix el futur sense els records? No existeix el futur sense tu? Tu ets el futur? O sempre seràs el passat? Perquè el meu cor desitja que siguis el futur i el meu cap diu que només has de tenir el paper d’una passat llunyà? Perquè quan has estat al meu costat em menjo el món i a vegades, quan estic tot sol, el món em ve massa gran? Se que el món és massa gran i tu molt petita...però també se que aquest món és un mocador...

November Rain

2006-11-29T23:17:00.000+01:00

Me esperat expressament a finals de Novembre per a postejar aquest vídeo. Aquesta es la meva canço preferida, tot i que per a mi és més que una canço. M'explico: November Rain és una història d'amor escrita per Axl Rose. Al videoclip ens representa aquesta història metaforicament, fixeu-vos sobretot amb la combinació tan acertada de música i imatges que no deixa de demostrar-nos com comença, i com acaba realment l'amor.
Gràcies al solo final dels dos últims minuts em vaig enganxar a Guns N' Roses...la veritat és que quan l'escoltava se'm posava la carn de gallina ja que la guitarra expressa el dolor amb una ràbia...

"...I quan els teus temors fugin i les sombres encara continuin
se que em podràs estimar quan ja no hi hagi ningú a qui culpar
llavors que no t'importi la oscuritat, ja que encara podem trobar el camí
ja que res dura per a sempre ni tant sols la freda pluja de novembre"

New Team 3 - Los Flavios 0

2006-11-24T14:32:00.000+01:00

Feia temps que no gaudia tant de jugar a futbol. El partit d'ahir va ser diferent: els companys, la gespa artificial, les porteries, l'afició que ens va venir a veure..un cúmul de detalls que em van fer reviure els meus millors moments com a futbolista...

RENFE

Tot i això, el dia no va començar tant bé com sembla. A les dos menys quart vaig agafar el tren des de l'Ampolla que m'havia de dur fins a Tarragona; Tot anava bé fins que a l'Hospitalet de l'Infant el tren és va quedar aturat durant una hora per una averia, jo que estava tot nerviós per que veia que faria tard al partit, no parava d'anar amunt i avall pel passadís del tren fins que ens van comunicar que 4 autocars ens durien fins a l'estació de Cambrils on agafariem un altre tren.
El trajecte amb autocar se'm va fer llarguíssim per: la lentitud amb que anava el bus, perquè duia les dos maletes a sobre meu ja que no hi havia lloc per a posar-les i pel temps ja que anava més ràpid que mai.

En fi, que una vegada arribats a l'estació de Cambrils, el tren ens va dur cap a Tarragona i vaig arribar a les 4 menys 5 minuts, quan en teoria, l'hora estipulada per arribar eren les 2:45 més o menys.

Vaig baixar corrents del tren i vaig agafar un taxi (que em va costar un ull de la cara) que em va dur al camp del Nàstic.

Gran Debut

Del partit d'ahir es poden treure dos conclusions clares:

- Ens falta compenetració entre tots.
- No som tant dolents com ens pensavem.

Ahir era el primer partit que jugàvem junts, i com és normal, ens va faltar compenetració i colocació dins al terreny de joc.
No obstant, les errades de posició les solventava molt bé l'Esteve que és va eregir com un líder al mig del camp ja que estava per tot arreu, tan pot assistir com tallar un contraatac. Per a mi va ser l'home del partit ja que amb ell al terreny de joc teniem un gran equilibri.
Defensivament és van cometre molt poques errades, pel que vaig veure, hi ha una molt bona defensa, amb un líder que va ser tota una seguretat, en Carles.
El que falta treballar bastant és l'encert de cara a portar ja que vam perdonar bastantes vegades davant del porter, i aquest aspecte s'hauria de tenir en compte pels pròxims partits.
En conclusió, tinc la sensació que si treballem bé podrem aconseguir bons resultats en aquesta lliga universitària.

P.D= Gràcies a totes les companyes/companys de classe que ens van venir a veure!

La lliga dels creuats

2006-11-23T12:15:00.000+01:00

Últimament s'està convertint en la lesió de moda del futbol espanyol. Ara per ara, hi ha 13 jugadors, que s'han trencat els lligaments. Casualitat?

Personalment, més que casualitat crec que aquestes lesions corresponen als següents factors:

- En els quips grans hi ha falta de pretemporada.

- Esforç físic continuat.

- En alguns casos mal estat del terreny de joc.

- Falta d'un bon escalfament.

- Recolzar el peu amb una mala situació

Fases de la recuperació

El diari Marca ha entrevistat al doctor Guillén. Aquest doctor ha ressumit en sis fasses el procés de recuperació per al futbolista:

1.- La rotura de ligamento cruzado es una lesión que lleva unos 6 meses de recuperación. En la operación se coloca un tendón en el lugar del ligamento roto y ese tendón tiene un periodo de 'ligamentización' o cambio en el cual toma las características del ligamento para pasar a hacer su función.

2.- La operación es de urgencia. Se practica en los días próximos a la lesión.

3.- Tras pasar por quirófano, el jugador está unos 2-3 días ingresado.

4.- El jugador recibe el alta y, a partir de aquí, está un mínimo de 6-8 días en reposo, con la "rodilla tranquila" gracias a la ayuda de las muletas, con el fin de que cure la cicatriz.

5.- Entonces llega la fase de movilidad con protección. Se trata de un proceso lento hasta la cuarta o sexta semana en el que el apoyo pasa de ser nulo (con dos muletas), a ser parcial (con la ayuda de una muleta en el lado opuesto a la rodilla operada) y, finalmente, total (con una rodillera especial como protección). La clave es no estresar la rodilla, es decir, cumplir los plazos señalados para caso en particular. Una precipitación puede llevar una recaída detrás.

6.- El entrenamiento de alto nivel y la competición llegará a partir de los 6-7 meses desde la fecha de la operación.

New Team (Debut)

Aquesta tarda jo i els meus companys de classe debutem als camps de gespa artificial del Nàstic contra els Flavios.

Demà ja escriure un post analitzan el partit! Esperem guanyarrr!

Més que un club

2006-11-21T18:53:00.000+01:00

Spot publicitari de la Fundació del futbol Club Barcelona i de l'UNICEF

"...El FC Barcelona no només és un club de futbol. De fet, és 'més que un club, és un club amb ànima, que es preocupa de dur a les persones aquella mateixa esperança d'un món millor i més just que Pau Casals tan bé va saber expressar amb el seu violoncel.
I el futbol, com la música, és una eina poderosa que també pot portar felicitat a molts nens del món. Per aquesta raó i pels valors de civisme, solidaritat i democràcia que el Barça projecta, ens hem compromès amb l'Unicef..."

P.D= Podeu llegir més sobre aquesta declaració a un post que trobareu més a baix anomenat Unicef

Jo vaig ser-hi

2006-11-18T22:56:00.000+01:00

Bitllet d'avió: 80 euros
Entrada: 40 euros
Dinar: 10 euros
Samarreta del concert: 30 euros
Gastos per Madrid: 20 euros

Emocionarte quan veus al teu ídol no te preu...per a tot el demés Jugateu Tot

Guns N' Roses Live in Madrid 25-05-2006

Habemus Estafa

2006-11-18T12:48:00.000+01:00

Des del 1956 la revista francesa France Football otorga el premi de la pilota d'or que reconeix
el millor jugador de l'any a Europa. Enguany aquest prestigios premi se li ha concedit a Fabio Cannavaro, actual capità de la selecció italina i jugador del Reial Madrid.
Abans d'explicar perquè crec que Cannavaro es l'injust guanyador d'aquest trofeig, us explicaré el procediment de l'elecció de l'afortunat:
El guanyador de la pilota d'or surgeix de diverses votacions que fan un grup de seleccionats periodistes de tota Europa, aquí a Espanya, per exemple, només Francesc Aguilar està autoritzat per a la votació.
En total hi ha 50 aspirants que són elegits per la públicació francesa, personalment els noms més destacats de l'edició d'aquest any eren els següents:

- Samuel Eto'o (Campió d'Europa, Campió de la lliga Espanyola, Pixixi de la lliga Espanyola, MVP de la final de la Champions).
- Ronaldinho (Campió d'Europa, Campió de la lliga Espanyola, eliminat a quarts de final en el mundial i actual pilota d'or).
- T. Henry (Finalista de la Champions, Finalista del Mundial i Pixixi de la lliga Inglesa).
- Deco (Campió d'Europa, Campió de la lliga Espanyola, Quart lloc en el mundial).

Tal i com podeu veure, he reduit la xifra de 50 aspirants a tant sols 4. A més, dins d'aquest cuatre no cito a Fabio Cannavaro. Per què?
Fabio Cannavaro és un gran defensa i un gran líder dins el camp i segurament fora, però, quins mèrtis a fet per a guanyar aquest premi?
És cert que ha guanyat el mundial, però cal recordar que al mundial només s'hi juguen 7 partits dels 50 que acostuma a jugar un futbolista d'alt nivell durant tota una temporada. A més, Fabio Cannavaro procedeix d'un club que ha descendit a la SèrieB del Calcio i li han retirat el seu últim scudetto com a causa de comprar partits. A tot això, cal afegir que el rendiment dels defenses no està igual de valorat que els dels davanters ja que la feina defensiva passa mes desapercebuda que la dels golejadors. Així doncs, si deixem de banda el rendiment del mundial, Fabio Cannavaro ha fet menys mèrits que Carles Puyol (que estava en la llista de 50) o que el mateix Deco per a conquerir aquest preciat reconeixement.
No obstant, de ben segur que surtirà gent dient, "és que s'ha de reconèixer la feina dels defenses", i llavors, dic jo, perquè no li ho concedeixen a Maldini?
Ara bé, el que jo em questiono és, perquè , segons aquest grupúscul de seleccionats periodistes, la regularitat al llarg de la temporada no conta? Que més han de fer Deco i Samuel Eto'o per a guanyar la pilota d'or?
En fin, que me'n vaig a continuar un treball que me porta de cap!

La relliscada

2006-11-17T00:00:00.000+01:00

Porca Misèria és una sèrie que últimament combina episodis lents i amb falta de ritme, amb capítuls sorprenents i enginyosos. Tot i això, toqui el que toqui, al final sempre hi ha algun petit detall que et fa pensar.

Aquest detalls són els que verdaderament fan la sèrie més realista de cara al públic, per què moltes de les coses que els hi passen als personatges ens poden passar a nosaltres qualsevol dia.

Per tant, en una bona mesura, molta gent deu sentir-se bastant identificat amb algun personatges, i això crec, que és un dels motius pels quals té tant d'èxit i ha estat reconeguda nacionalment amb un Premi Ondas.

No obstant, la meva intenció no és intentar explicar cap dels secrets que l'ha fet triunfar, sinó comenta una de les situacions que s'han viscut en el episodi d'avui.

Aquesta nit ha sorgit el problema típic entre l'amor dels joves, i de no tant joves, de no saber realment qui t'agrada o que t'agrada. Fins i tot me permés el luxe d'anomenar aquest problema com: L'efecte del qui no ho sap segur.

Aquest efecte sorgeix quan un home o una dona no sap realment a qui estima, i això és el que avui li ha passat a una de les protagonistes de la sèrie i que s'anomena Natàlia.

Aquesta tal Natàlia, que està interpretada per la Mercè Martínez , es troba amb el dilema de començar a decidir entre en Jordi o en Roger. I ara aquí bé la meva pregunta, tot i això us situaré:

Actualment la Natàlia viu amb en Jordi i segons ella se l'estima, però resulta que ja s'ha liat dos vegades amb el Roger(una vegada la busca ell, i l'altra vegada ho busca ella). Per tant, ens trobem que la Natàlia s'estima al Jordi, però ja ha relliscat dos vegades amb en Roger.

La meva pregunta en global i extrapolant-la de la ficció és, la persona que s'estima verdaderament a la seva parella, tindria un Roger? O si hi ha un Roger és que hi ha dubtes? I si hi ha dubtes hi ha amor?

P.D= Podeu contestar enviant un sms al 8568 posant: meujugotot.+ espai, o bé, posant un comentari. Gràcies!!

Fall to Pieces

2006-11-16T11:38:00.000+01:00

"...Todos los años lo intente
Con ganas para seguir
¿Moriran las memorias?
Sigo esperando¿Te encontrare?
¿Te puedo encontrar?
Estamos cayendo...Estoy cayendo..."

No tinc temps!

2006-11-16T01:52:00.000+01:00

Eis, últimament no tinc molt de temps per a escriure ja que, per a la pròxima setmana he d'entregar un treball d'història del món i aquest m'està ocupant una bona part del meu temps lliure.
Tot i això, a partir del pròxim divendres ja podré tornar a escriure amb normalitat...weno, això crec!
No obstant a continuació us deixo una sèrie de cites cèlebres sobre el temps:

"Malgasté mi tiempo, ahora el tiempo me malgasta a mí".
"Ocurra lo que ocurra, aun en el día mas borrascoso, las horas y el tiempo pasan".
"El tiempo descubre la verdad".
"Los que emplean mal su tiempo son los primeros en quejarse de su brevedad".
"Confía en el tiempo, que suele dar dulces salidas a muchas amargas dificultades".

No va ser una nit diferent...

2006-11-15T22:45:00.000+01:00

“...La volia tornar a veure, i era normal, perquè després de tot, encara se l’estimava. Continuava recordant tots aquells moments que havia passat junt amb ella, aquells moments bons i dolents, que al seu temps, li van donar la vida o bé l’hi ho van treure.
Es culpa, potser, d’aquells instants bons que encara la recordi tant i la consideri a dia d’avui l’amor de la seva vida, però tanmateix, és cert, que durant la seva història efímera, dins de la seva ment, és recorda més els moments dolents que no pas els bons...”

Escapar...

2006-11-15T22:41:00.000+01:00

Hi ha dos frases que he sentit i que m’han dit moltes vegades en la meva vida i que són del tot certes:

1. No deixis passar les oportunitats
2. Recolliràs tot el que sembres.

El fet que em porta a mi a escriure aquest “post” són una sèrie de contradiccions que sorgeixen a la meva vida i que ara per ara no he pogut solucionar.
És cert que en aquesta vida tenim moltes oportunitats, i la majoria d’elles les deixem perdre per por o bé per ignorància.
Durant aquest últim any la meva vida ha canviat i molt, no puc definir amb exactitud si aquest canvi de 360º ha estat positiu o per contra, negatiu, però si que puc dir que m’arrepenteixo de no haver sabut apreciar tot el que al seu temps em va oferir la persona a la qual va dedicat tot aquest text.
Segurament, no sabia el que volia, estava en una època en la que encara estava assimilant els canvis en la meva vida d’estudiant, una època en la que preferia més sortir de festa i emborratxar-me que no pas valorar tot el que una persona em podia oferir.
En tu, vaig ser molt cruel i molt inepte. No vaig saber adornar-me’n a temps que de persones com tu n’hi ha ben poques, no vaig saber apreciar que m’estimessin.
I en aquest vida les persones a les qui has de portar més alt són aquelles que t’estimen, perquè a la llarga, totes elles són les que en algun moment o altre t’ajudaran o et recolzaran amb tot el que faci falta.
Per a relacionar-ho amb l’altra frase, podria dir que amb tu vaig sembrar un llavor dolenta, una llavor que amb el temps em passaria factura.
Durant els últims mesos les tornes i les persones han canviat, en aquest cas era jo el que oferia i era jo el que patia. Era jo el que estava a la teva situació i vaig comprendre més que mai tot el que vas deure de patir al seu temps. Així que la truita s’havia girat, tu ja no estaves, però si més no, jo ara estava recollint el que havia sembrat, al final, tal i com diu la meva mare tot el mal que fem ens retorna d’alguna manera o altra.

Cites de Leonardo Da Vinci que m'agraden molt i estan enfocades en aquest tema:

"Donde hay mucho sentimiento, hay mucho dolor".
"Es imposible amar algo ni odiar algo, sin empezar a conocerlo."

P.D= La veritat és que tot això es tant rar que ni jo mateix m’entenc.

El videoclip més car de l'història

2006-11-09T23:59:00.000+01:00

De ben segur que cada dia veiem algun que altre videoclip, però a que no sabeu quin és el videoclip més car de l'història?
El videoclip més car de l'història és de Guns N' Roses, més concretament, la cançó Estranged. Aquest clip va ser grabat l'any 1993 i dirigit per Andy Morahan

"...Cuando encuentre todas las razones

quizas encontraré otra salida

encontrare otro día

con todos los cambios en mi vida

quizas lo haga bien la proxima vez..."

Ronaldo?

2006-11-08T22:44:00.000+01:00

Avui els dos grans diaris esportius que és publiquen a Catalunya han coincidit amb la mateixa portada: "Ronaldo? No gracias". Per la seva part, el diari madrileny Marca publica les següents declaracions vergonyoses de l'actual entrenador del Real Madrid, Capello: " Em vaig plantejar fer-lo jugar al B".
Aquests titulars no els comparteixo, és cert que últimament Ronaldo està un poc fora de forma, però els mateixos culers u sabem tant a les bones, com a les males, que quan Ronaldo està fisicament bé és dels millors delanters del món.
Aquestes són les estadístiques de Ronaldo:

- FC Barcelona(1996-1997) = 49 partits jugats i 47 gols.

- Inter de Milán (1997 - 2002) = 92 partits jugats i 59 gols.

- Real Madrid (2002 - 2006) = 157 partits jugats i 100 gols.

Són unes estadístiques impressionants, sobre tot les de la primera temporada amb el Barça on és va veure el millor Ronaldo de l'història. Clar que, com a conseqüència de la seva greu lesió al genoll, el rendiment va anar baixant fins al Mundial 2002, però una vegada al Madrid, va tornar a agafar el gran ritme golejador que ostentaba.
Cal dir que a part d'aquestes estadístiques també té els següents records:

- Màxim golejador de l'història en fases finals de la copa del món (15 gols)
- És el futbolista que ha guanyat més vegades el FIFA World Player (3 vegades)

D'acord, tot això és història, però Ronaldo és un jugador de 30 anys, per tant encara li queden uns 2 o 3 anys de bon futbol a un gran nivell. A més, quin tècnic li pot dir que no a un jugador que et garantitza aquesta mitjana de gols?
Potser darrera de la seva vida futbolística s'amaguen les seves famoses festes i els seus glamurosos cumpleanys, i això fa que és dubti de la seva professionalitat i del seu rendiment,però, algú creu que Ronaldinho no surt?
De ben segur que si, però la diferència és basa amb com van les coses, si el Barça va bé i Ronaldinho o un altre jugador surt, no passa res, però si les coses anessín malament, tal i com és diu des de les espanyes, "otro gallo cantaría".
Amb aquest text no vull dir que Ronaldo hauria de fitxar pel Barça, bàsicament perquè no crec que entri amb els plans de Rijkaard, no obstant si que surto en defensa dels diversos atacs que se li fan aquest jugador excel·lent que crec que són del tot injustos.

P.D: Algú s'imagina a Eto'o i Ronaldo junts contra el Madrid...

Ke naprengui'n

2006-11-05T23:37:00.000+01:00

Deixan de banda la rivalitat existent entre aquests dos equips, els jugador de l'Espanyol han demostrat avui que tenen una gran categoria com a a persones:

Potser un detall com aquest va faltar en la plantilla blaugrana ahir per la nit...

Mr. Bean at the library

2006-11-05T13:29:00.000+01:00

Per a qui els hi agradi Mr. Bean, aquest matí he vist pel You Tube un episodi on va a la Llibreria, i me sembla que aqui l'han fet molt poques vegades per no dir mai!
Aqui el teniu:

Tots els camins porten a Roma

2006-11-05T02:18:00.000+01:00

Em desperto amb la sensació que el temps no ha passat:

"Se perfectament que no sóc la persona adequada per escriure aquest text, també se que sembla exagerat que en questió de pocs dies hagi arribat a aquets extrems, però se la veia tan i tan especial...
No vull recordar ni tampoc vull repetir el text que faria qualsevol persona que pateix un desengany, només vull dir que ni tu ni jo hauriem de jugar en aquest món, ni tu ni jo potser no hauriem d'existir...
No sabem res de la vida, pensem que és un camí llarg, o per a segons qui, curt, el qual es basa amb l'obtenció de la felicitat. Aquesta felicitat, personalment, es basa en 4 aspectes, 1 de materialistes com seria els diners i 3 "d'espirituals" com l'amor, l'amistat i la salut.
Actualment tinc els millors amics del món, no puc destacar a ningú perquè tots m'aporten tantes coses positives que esmentar uns quants noms em semblaria una falta de respecte cap als demés, ara bé, en aquest vida tots necessitem algú, algú que ens doni moments inolvidables, que ens estimi...
L'amor probablement ocuparia un gran percentage de la felicitat de tota persona i és l'amor el que probablement ens fa alhora les persones mes infeliçes del món.
El que més content em fa d'aquest text, és arribar a saber que e estat enamorat, que se el que és l'amor i el desamor, que existeixen més dones que no tan sols una...
De moment continuaré buscant, i "és que l'amor es com un joc, rasques, i continues buscant."..."

Aquest text el vax escriure el passat 10 d'Abril, i continuo estan d'acord amb tot el que hi ha escrit, només hi varia una cosa:

Tots els camins porten a Roma...

Es lo de siempre...

2006-11-05T01:50:00.000+01:00

Paciencia

Derramo una lágrima porque te echo de menos
aun estoy bien para sonreir
Nena, pienso en ti cada día, ahora...
Fué un tiempo en el cual no estaba seguro
Pero tu pones mi mente aliviada, no hay duda
Estás en mi corazón ahora

Te dije, mujer, cogemoslo con calma y todo resultará muy bien
Todo lo que necesitamos es solo un poco de paciencia
Te dije, amor, hazlo lentamente

Y estaremos juntos
Todo lo que necesitamos es solo un poco de paciencia... Mm, sí

Me siento en las escaleras porque preferiría estár solo
Si no puedo tenerte ahora mismo
te esperaré, cariño
A veces me siento tan tenso
Pero no puedo apresurar el tiempo
Pero sabes, amor
Hay alguna cosa más que considerar...

Te dije, mujer, tomaló con calma
Y las cosas estarán bien
solo usaremos un poco de paciencia
Te dije, amor, toma el tiempo

pues las luces brillan luminosamente
tenemos que tomarlo, hacerlo, no fingir,
Nunca lo he estropeado porque nunca te he tenido...

(silbido) ...

un poco de paciencia, mm sí, mm sí necesitamos un poco de paciencia,

sí solo un poco de paciencia, sí algo más de paciencia,

sí necesitamos un poco de paciencia, sí podría usar algo de paciencia,

sí tener algo de paciencia, sí solo un poco de paciencia es todo lo que necesitamos
He estado caminando en las calles por la noche tratando de hacer lo correcto
dificil de saberlo con muchos en el alrededor
y sabes que no me gusta
estar atrapado en la multitud
y además las calles no cambian
Pero nena te quiero
Yo no tengo tiempo para el juego porque te necesito
Si, Si, Pero te necesito
Ooh, te necesito
WHOA, te necesito
Ooh, todo este momento.

Or I'll just end up walkin' in the cold November rain

2006-11-04T21:27:00.000+01:00

We've been through this such a long long time just tryin' to kill the pain

Entrevista a Hayden

2006-10-31T10:52:00.000+01:00

"No hay duda de que estoy de enhorabuena: he logrado mi sueño. Hemos sido fuertes porque lo de Portugal fue muy duro, pero reconozco que cuando vi que Toni había ganado a Valentino pensé: 'Tío, esto tiene que ser una señal, todavía puedes lograrlo'. He estado toda la temporada peleando, nunca he dejado de luchar, son 17 carreras y he dado lo mejor de mí en cada una de ellas. El sueño se ha hecho realidad. Estoy muy contento, muy orgulloso, te sientes realmente bien cuando dedicas tu vida a algo, me he levantado siempre en los últimos diez años pensando en esto"

¿Fue tan importante esa maniobra de Toni Elías en el GP de Portugal?
¡Muchísimo! Me dio esperanzas e hizo que creyese que tenía posibilidades. Me hizo un gran favor con esa maniobra.

¿En Cheste resultó crucial hacer una buena salida?
Me lo pasé muy bien en la primera vuelta, he intentado encontrarme a mí mismo y estar delante en las dos primeras vueltas, ése era mi planteamiento inicial. Conseguí pasar a unos cuantos en la salida, entre ellos a Valentino. Después me quedé tranquilo un rato, vi que empezaban a coger una buena ventaja, que yo estaba bien situado y que Rossi perdía unas cuantas posiciones. Pensé: '¡Vamos chaval!' Estaba todo en una buena situación para mí, y en mi equipo me enseñaron la pizarra con un 'P3 OK', todo iba bien.

¿Llegó a tocarse con Rossi en la salida?
Creo que él salió mal, intentó ganar algunas posiciones y se tocó conmigo, un poco. Había pensado mucho en la salida y le había dicho a mis mecánicos que intentaría meterme por delante de Valentino. Era parte de mi plan, y me salió bien.

¿Qué pensó cuando le dijeron que Valentino marchaba en el puesto diecinueve?
Preferí intentar no pensar en nada y estar lo más tranquilo posible, hacer lo que tenía que hacer hasta el final. Cuando llegó la última curva de la última vuelta, estaba metido en la moto, vi a toda mi gente del box ahí de pie, y pensé que ya sí que estaba todo bajo control. Me sentí realmente bien.

Ha sido una temporada algo extraña, sobre todo con la ventaja que tenía tras Laguna Seca con y lo que terminó pasando en Portugal.
Después de la distancia que cogí, las cosas no han ido demasiado bien. Rossi fue recortando y ha estado haciendo las cosas que esperarías de un campeón del mundo. Las últimas carreras han sido más apretadas, y creo que he tenido algo de mala suerte. Ahora creo que ya he perdonado a Dani. He conseguido el campeonato del mundo. Todo está bien, ya no hay problemas.

Una de las primeras personas que le felicitó fue Rossi
Sí, es cierto. El título no ha sido cualquier cosa, enfrente estaba un piloto que es siete veces campeón del mundo, y eso le da más peso al triunfo.

Se le vio fuerte.
Sí, es todo lo que podía hacer. Tengo que reconocer que dormí muy mal. He puesto todo mi empeño y todo mi corazón, pero he pasado malos momentos. Era difícil, porque allá donde iba todo el mundo me preguntaba. Pero me he centrado haciendo mi trabajo, intentando ser fuerte. De hecho, aquí ni siquiera sentí tanta presión como otras veces.

Al final parece que ha sido a Valentino al que le ha afectado esa presión.
No puedo hablar por él. En las últimas semanas no he podido parar de oír: presión, presión, presión... Cheste es un circuito en el que es muy fácil cometer un error. Sólo puedo decir que es un ganador. De mí, muchos decían que no podía correr bajo presión, y he demostrado que no es verdad.

Estará deseando regresar a casa
Va a ser algo increíble. Había mucha gente que pensaba que no me merecía la victoria, por detrás venía Rossi que tiene muchísimos fans. En Malaisia, mientras iba para la pista todo el mundo le deseaba mucha suerte. Y yo le decía a mi padre que ésta era una lucha contra el mundo. Pero en Portugal, después de lo que pasó, vi que había mucha gente que estaba detrás de mí.

¿Llevará el 69 que luce por su padre o usará el uno?
Creo que voy a utilizar el número uno. Me quedará bien.

All in 69

2006-10-29T22:38:00.000+01:00

Per fi s'ha acabat l'hegemonia de Valentino Rossi...és tot un orgull poder dir que Nicky Hayden és campió del món. Poca gent apostava per ell, i jo era un d'aquells pocs "bojos" que després de l'accident de Portugal va dir: "Veig a Hayden més campió que mai".

Cronologia de la cursa

Abans de començar la carrera les coses estaven més complicades que mai. Valentino tenia la pole position i el més normal era que intentes escaparse des de bon principi. Ara bé, a l'hora de la sortida les coses han canviat i molt, Valentino ha passat a la sèptima posició i Hayden estava a primera línia, aquest fet, ha estat el decisiu per a entendre el desenllaç de la cursa.
El mateix Rossi, ahir fent unes declaracions a TVE, va declarar que només estaria nerviós l'hora abans de començar la cursa, però més que res perquè aquella era l'última de l’any. D'aquesta manera "El dottore" es desmarcava de qualsevol pressió. Tot i això, aquestes declaracions no han estat a to d'un dels anomenats millors pilots de la història, que curiosament ha perdut el mundial a causa d'un error personal.
I és que potser al final, els nervis si que han jugat un paper decisiu i han fet caure "l'ídol" que tothom volia veure al primer esglaó del podi.
A partir d’aquí Hayden s'ha dedicat a controlar la cursa des de la seva tercera posició, mentre una grada totalment muda, veia com l'heroi destronat, intentava guanyar posicions per a restar algún punt.

Apatía a Valentino

Tota la gent que em coneix sap que li tinc certa apatia al famós Rossi, per tant com us podeu imaginar, avui sóc una de les persones més feliçes amb la victòria de Hayden.
Aquesta "ràbia" ve provocada pels següents tres motius:

1) La seva manera burlesca d'actuar, com ara la celebració amb la cadira burlantse de la condició física de Pedrosa.

2) Motius personals.

3) La seva prepotència

No negaré que és un gran pilot i que sense dubte ha marcat una època dins al motociclisme, a més continua sent el màxim candidat per a guanyar el pròxim mundial. Però aquestes coses són totalment independents a la seva manera d'actuar, que a molts cau bé i a uns altres cau malament.
Per a mi el gran problema es basa en què no sap guanyar. Hauria de prendre exemple del mateix Hayden, que avui al proclamar-se campió del món a contrapronòstic no ha montat cap tipus d'espectacle damunt de la pista.

Ara, tots aquells que van crucificar a Pedrosa després de l'error a Portugal on va fer caure al seu company d'equip Hayden, surten defensant a Rossi dien que és humà i tothom pot fer errors...tothom? en Pedrosa és veu que no.

Pedrosa millor que Rossi

Per la seva part, Dani Pedrosa ha conseguit el títol de Rokie de l'any i a més ha superat la màxima puntuació aconseguida per un novell durant la seva primera temporada.
Cal recordar que aquest record anteriorment estava en possesió de Rossi.

Només ha canviat el rival

El Barça va tornar a demostrar ahir el seu mediocre estat de joc. L’única diferència és que aquesta vegada, a més de jugar contra el Chelsea o el Madrid es va jugar contra el Recreativo de Huelva.
Em sembla que patirem bastant aquest dimarts.
Perdó per la breu opinió sobre el Barça, però és que no tinc temps!
Gràcies per continuar llegint el blog!

Per cert, Ronaldinho no ha tornat eh!

He's back

2006-10-28T20:10:00.000+02:00

Vídeo pomocional fet per un fan:

Chinese Democrazy Stars Now

La producció més cara de l'història...
13 milions de Dólars...
10 anys d'espera....
He's Back

Barça - Recreativo

2006-10-28T13:54:00.000+02:00

Després del mini-stage que han realitzat certs jugadors del Barça per a recuperar la forma física, entre ells Ronaldinho i Deco, el club blaugrana afronta avui un partit decisiu sobretot amb l'aspecte anímic.
Tres dies abans de rebre el SuperChelsea al Camp Nou, l'equip de Rijkaard ha d'intentar aconseguir avui, una victòria que calmi algunes de les crítiques que ha rebut l'equip al llarg d'aquesta setmana. Al mateix temps, Ronaldinho, l'ase dels cops, hauria d'intentar reconciarliar-se amb aquella part de l'afecció que encara el cuestiona.
Un probables once: Valdés, Oleguer, Puyol, Márquez, Sylvinho; Edmilson, Deco, Xavi; Giuly, Ronaldinho i Gudjhonsen.

Nàstic - Real Madrid

Ànims cap al Nàstic que afronta avui un partit difícil sense la presència del seu jugador estrella, Portillo.
El ritme del partit el portarà el Madrid que ha d'imposar la llei del mes gran damunt del camp, tot i això, el Nàstic, hauria d'aprofitar les seves ocasions al contraatac i amb la pilota parada per a poder treure un bon resultat.

L'afer Puma

2006-10-27T15:35:00.000+02:00

El Mundo Deportivo va destapar farà ja un mes, que el Barça tenia un preacord firmat amb l'empresa Puma per a vestir el club blaugrana la temporada 2008/2009.
Durant una setmana, es va especular sobre aquest tema, preguntant a diversos directius i al mateix joan Laporta, sobre la vericitat d'aquesta font.
Ara bé, des de bon principi, personalment, ja veia que aquest afer tenia gat amagat. M'explico, crec que, des de la mateixa junta directiva, interessava que la oferta de la marca esportiva Puma surtis a la llum, a través d'algun diari esportiu, no per a coneixença del afeccionat, si no per a pressionar la multinacional Nike a presentar una oferta econòmica més important, i finalment així ha estat.
Avui matei, el Barça, a la seva pàgina web ha penjat un cominicat establint les bases de l'acord que s'amplia fins l'any 2013 a raó de 150 milions d'euros fixes, més premis i cànons.

Més informació a: http://www.fcbarcelona.com/cat

Sometimes I get so tense

2006-10-27T01:02:00.000+02:00

"Shed a tear ' cause

I'm missing you

I'm still alright to smile..."

Quin dia...

2006-10-26T00:19:00.000+02:00

Dins els marc de les xerrades "Comunica 06" que és celebren a Tarragona, avui ha estat present a la tertúlia en Manel Lucas, guionista i actor del Minoria Absoluta.
Aquest programa al que avui mateix li acaben de donar un premi Ondes, és dels millors que és fan actualment a la ràdio. Per a mi ho té tot, actualitat i humor. Aquest barreja crec que és la clau de l’èxit, i és que no només ens podem informar sobre l’actualitat política diària, si no que a més, això és combinar amb imitacions del mateixos polítics molt ben aconseguides per Keko Novell, Bruno Ono, Sílvia Abril, Manel Lucas i Cesc Casanovas .
A tot això s’ha d’afegir la direcció i la presentació de Toni Soler, que gràcies a aquest programa s’ha pogut reivindicar després dels fracassos televisius de Set de Nit i Set de notícies.
Doncs, al torn de preguntes i després de bastants rumors sorgits pels fòrums de rac-1, m’he decidit preguntar-li al Manel Lucas la següent pregunta:

- Han sorgit molts rumors per internet que aquesta es la última temporada del Minoria Absoluta, es cert això?

Ell ma contestat rotundament que només són rumors, que ell no sap res i que no són certs, però tanmateix no ha confirmat la presència del programa dins a les graelles de la pròxima temporada de Rac-1. Així que, si voleu un consell, cada dia, de dilluns a divendres i de 12 a 2 del migdia, sintonitzeu Rac-1 i disfruteu de la probables última temporada del Minoria.

Un canvi perfavor!!

La Copa del Rey va perdent interés any rera any...és normal. Els partits d'octaus estàn sent un autèntic avorriment i el poc prestigi que se li dóna al guanyador, fa que aquesta competició sigui la menys important per a els tècnics dels teòrics equips grans. Remeis?
Sens dubte, el gran remei per aquesta competició seria plagiar el model britànic que consta d'un partit únic durant tota la competició, això aportaria l'emoció.
I pel que fa el prestigi, el guanyador de la Copa, hauria de ser un dels quatre equips que juguessin la Champions League.
Amb aquestes dos modificacions, crec, que la Copa del Rey recuperaria tot l'honor perdut durant els últims anys.

Res de Res

I pel que fa el Barça, res de res. Una aliniació molt ofensiva amb quatre delanters, però amb dos mig campistes, cosa que feia que l'equip rival tingues superioritat a la línia del mig del camp. Llavors això ha provocat que durant la primera part no s'ha tingut el control de la pilota a la zona de mitjos. Durant aquest primer temps, les ocasions més clares han estat per part de l'equip local, tot i que en cap d'elles no ha estat afortunat alhora de rematar a porteria.
Ara bé, a la segona part, amb els dos gols de Gudjhonsen, el joc del Barça s'ha maquillat i ha agafat les rendes del migcamp.
A l'últim minut i de penal injust, el Badalona ha marcat el gol de l'honor. En fi, un partit molt pesat per a tots els telespectadors i on no s'ha vist gens de futbol. Així que...Paciència!!

Som campions

2006-10-25T14:16:00.000+02:00

Entre classes de la universitat Rovira i Virgili, més concretament, després d'haver fet història de la comunicació i esperant a que siguin les tres per a entrar a la classe de redacció, me connectat al messenger i he vist alguns "nics" fen referència a la victòria del Madrid al Barça amb un to bastant burlesc.
A tot ells, els recordo que:

· Som els actuals campions de lliga i copa d'europa.
· Tenim a Ronaldinho que té l'honor de ser l'actual pilota d'or i l'actual guanyador del FIFA World Player.
· Som els líders de la lliga
· Tenim la paciència per a donar temps a un equip que ens tornarà a fer campions.

Tanmateix, és normal que els madridistes, que no em de deixar de pensar en què estàn patint una blaugranitis profunda i aguda, celebrin cada victòria cap al seu rival com si haguessin guanyat alguna competició important. Recordem que durant els últims quatre anys no han guanyat res i la seva ambició esportiva és concentra, ara per ara, en guanyar al seu màxim rival a nivell institucional, perquè després d'haver vist el joc desplegat per uns i per altres, potser no podriem dir que és actualment el seu rival esportiu.

Copa del Rey

Aquesta nit el Barça juga al camp del Badalona els octaus de finals de la Copa del Rey probablement amb el següent once: Jorquera, Zambrotta, Puyol, Oleguer, Gio; Edmilson, Motta, Xavi; Ezquerro, Giuly, Saviola.
No crec que sigui un partit molt difícil, ja que difícilment el Barça pot perdre tres partits seguits. La meva aposta per aquesta nit és un: 0 a 3.

Sense baixar de l'autocar

2006-10-22T23:23:00.000+02:00

Sense baixar de l'autocar ens ha guanyat el Madrid avui al Santiago Bernabéu. I no per mèrits del equip blanc, desaparegut en la primera part, sinó per una aliniació bastant questionable de l'equip de Rijkaard.
La base de l'èxit blaugrana sempre s'ha basat amb la figura del famós pívot defensiu. La primera lliga es va guanyar, amb Márquez, Deco i Xavi. L'any passat els titulars incuestionables van ser Edmilson, Deco i "Iniesta". Avui a Madrid, el trident Xavi, Deco i Iniesta, ha sabut tenir la pilota, cosa no gens extranya davant dels equips que entrena Capello, però no ha sabut posar la cama quan calia, com per exemple en la jugada del segon gol Madridista.
A la primera part, Raúl entraba des de la segona línia tal i com volía, sense que cap jugador del mig camp continues la jugada. Aquest fet ha provocat el primer gol, i per poc causa el segon, amb una rematada que ha estavellat el mateix Raúl al pal.
A més, Frank Rijkaard s'ha tornat a equivocar substituïnt a Deco per Giuly. S'ha demostrat una altra vegada que posar més delanters al camp no és sinònim de més ocasions de gol.
A partir d'aquí el Barça ha perdut el control de la pilota, ja que el Madrid tenia un home més al mig del camp, i l'equip blanc ha controlat el ritme del partit.
Ara bé, el mig camp blaugrana no ha estat l'únic causant de la derrota. Des d'un arbitratge rar, (Emerson hauria d'haver estat expulsat a la primera part) fins a una delantera amb un Ronaldinho desaparegut (per a no variar) i un Gudjhonsen totalment ineficaç, han contribuït a la primera desfeta del Barça en aquesta lliga.
Per contra, cal destacara l'aportació d'un un excel·lent Leo Messi, lluitador, pur coratge i sobretot màgic, que ha demostrat que actualment és el jugador en més forma de l'equip.
Tot i això continuo demanant la prudència de tots els seguidors culers, no entrem amb el joc de crítiques absurdes a l'equip i sobretot ara ha de sortir tota aquella gentada que és va sentir tant i tant del Barça després de la final de París.

P.D= Ja vaig avisar el passat dimecres que el Barça perdría, i que no jugaria un bon partit avui al S.Bernabéu.

Absenta's night in Tarraco city

2006-10-20T21:27:00.000+02:00

...Mel De Nit...

Chinese Democrazy starts now 2006

2006-10-19T12:45:00.000+02:00

Aquest és l'article que surt avui a la Rolling Stone sobre Chine Democrazy:

Following Guns’ headlining gig in San Bernadino, California, on September 23rd, Axl threw a party at his mansion and played the full album in his poolroom for visitors, including his friend Sebastian Bach, former singer of Skid Row. “It was mind-blowing,” says Bach, who is opening for Guns n’ Roses on their upcoming North American arena tour. “It’s a very cool album – it’s badass with killer screams, killer guitar riffs, but it’s got a totally modern sound. The word for it is ‘grand.’ It’s fucking epic. He’s reinvented himself yet again.”
The album includes some tracks that have been played live or leaked onto the Internet, including the poppy “Better” and the hard-hitting “I.R.S.” “There’s this one song called ‘Sorry’ that’s almost like doom metal with Axl singing really clean over this grinding, slow beat that is fucking mean,” says Bach. “I cannot get it out of my head.”
Veteran engineer Andy Wallace, who mixed Nirvana’s Nevermind, is working on the project, according to a source close to the band. “We’re absolutely delighted with the mixes,” the source says.
On October 24th, the band will kick off its North American tour in Miami. Two dates — November 10th in New York and November 20th in Halifax, Nova Scotia — are already sold out, according to Mercuriadis. Additional U.S. dates will be added in early 2007, and the band will return to the States in the summer as well, he says.
Though a source told Rolling Stone that the album is due November 21st, Mercuriadis declined to confirm this. “I don’t know that we will announce a release date,” he says. “You just might walk into your record shop one Tuesday and find it there.”

Pel que es pot deduir el nou cd de Guns N' Roses ja està acabat. Ara només falta que surti al mercat. La data? no se sap...potser el 21 de novembre, però no hi ha res segur...

UNICEF

2006-10-19T00:32:00.000+02:00

Amb l'inauguració d'aquest blog m'agradaria anar uns mesos enrera i dónar informació sobre l'acord tancat entre el Barça i l'UNICEF. En un principi, ha de quedar clar, que la publicitat a la samarreta del Barça només és per a aquest any, i el mateix club decidirà si la vol continuar portant o no durant els anys que dura l'acord amb l'UNICEF.

Més que un club

Des del septembre que el Barça va tancar un acord amb UNICEF amb el qual l'equip blaugrana pagarà 1.5 milions d'euros durant els pròxims cinc anys per tal d'ajudar a assolir Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

8 objectius

Els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni constitueixen un pla convingut por tots els estats del món i les institucions de desenvolupament més importants a nivell mundial:

1) Reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam
2) Aconseguir l'ensenyament primari universal
3) Promoure la igualtat entre sexes
4) Reduir en dos terços la mortalitat dels menors de 5 anys
5) Reduir la mortalitat materna en tres quartes parts
6) Aturar la propagació del VIH/Sida, del paludisme i de la tuberculosi
7) Garantir la sostenibilitat del medi ambient
8) Fomentar una associació mundial per al desenvolupament, amb metes per a l'assistència, el comerç i l'alleujament de la càrrega del deute

Discurs de Joan Laporta davant dels Comitès Executius de l'Unicef

"Fa trenta-cinc anys, el 24 d'octubre del 1971, aquí mateix, a la seu de les Nacions Unides, el violoncel·lista Pau Casals va dir: "Jo sóc català." I va explicar que Catalunya, en aquells temps, era una província d'Espanya. Però que "Catalunya ha estat la nació més gran del món". Perquè Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Pau Casals també va explicar que Catalunya sempre ha treballat per la pau, la pau que és l'ideal que mou les Nacions Unides i els seus distints organismes, com l'Unicef.
D'ençà del 1971, la situació a Espanya ha canviat molt. Catalunya és ara una Comunitat autònoma dins l'Estat espanyol i ha recuperat les seves institucions d'autogovern. Per a una gran majoria de catalans, Catalunya continua sent la seva nació.
Em permetran que m'adreci a tots vostès dient-los que jo també sóc català i que el FC Barcelona que tinc l'honor de presidir és la institució esportiva més representativa de Catalunya. Pau Casals va ser un català universal. La seva música és universal. Amb el seu violoncel, Casals va dur l'esperança al cor de molta gent. L'esperança d'arribar a viure en un món millor, més just.
El FC Barcelona és també universal. El futbol és l'esport més universal que existeix. El FC Barcelona no només és un club de futbol. De fet, és 'més que un club, és un club amb ànima, que es preocupa de dur a les persones aquella mateixa esperança d'un món millor i més just que Pau Casals tan bé va saber expressar amb el seu violoncel.
I el futbol, com la música, és una eina poderosa que també pot portar felicitat a molts nens del món. Per aquesta raó i pels valors de civisme, solidaritat i democràcia que el Barça projecta, ens hem compromès amb l'Unicef. Contribuirem a programes globals de l'Unicef pel benefici dels nens que pateixen, i dels nens que viuen en situacions d'abús i explotació.
A partir de dimarts que ve, el nostre primer equip de futbol, per primera vegada en els seus prop de 107 anys d'història, lluirà un emblema a la seva samarreta, el logotip de l'Unicef, i ho oferim als nens que són el nostre present, però sobretot són el nostre futur.
Estem molt orgullosos amb l'acord que hem signat amb l'Unicef i agraïts per l'oportunitat que aquest iniciativa global suposarà en benefici de la infància. Junts podem fer molt per millorar la vida de tots els nens i nenes del món. Senyores i senyors, en nom de la família del FC Barcelona, gràcies a tots."

Font: www.fcbarcelona.com

Temps

2006-10-18T23:29:00.000+02:00

Temps. Potser és la paraula que més s'hauria de repetir a tots els seguidors del Barça. Falta ritme, condició física, l'equip no ens recorda a aquell que va meravellar l'any passat, però si que recorda al de principi de temporada passada.
Cal dir, que l'any passat el Barça a la jornada sis portava nou punts, set menys dels que porta aquesta temporada. Aquest es l'exemple més clar del mal començament bluagrana a l'anterior campanya, i tot i això, la del 2005/2006 és la temporada més exitosa de l'història del club. Així que, deixem temps que l'equip vagi agafant forma i ritme de competició i al final de temporada ja parlarem si a l'equip li falta ambició, si Ronaldinho no està, que trobem a faltar a Eto'o...
Ara bé, amb això no vull dir que el Barça tornarà a guanyar la lliga i la champions, però si que vull manifestar que s'hauria de tenir un poquet paciència alhora de fer critiques sobre l'equip, i sobretot sobre el jugador que ens ha portat on estem ara, Ronaldinho.

P.D= No espereu un gran Barça contra el Madrid, la meva aposta a dia d'avui és un 2 a 1 a favor de l'equip blanc