ARA JA SÉ PER QUÈ RIC
Encara recordo el meu primer Nadal sense beure. Feia tres mesos que havia arribat a Alcohòlics Anònims i tenia por de les celebracions d'aquests dies. Vaig tenir un cúmul de sensacions; recordo que el meu got de Coca-Cola era diferent del dels altres --que sí que podien prendre alcohol--, per no confondre'm. Va ser una nit difícil, però quan se'n van anar tots i jo acabava d'ordenar les coses, em deia a mi mateixa: Ho has aconseguit. De fet, era la primera vegada que no m'havia de ficar al llit deixant les coses per recollir l'endemà, amb una forta ressaca. Aquestes van ser les primeres; totes les següents han estat de mica en mica més fàcils. Ara l'alcohol ja no forma part de la meva vida.
Aquest any m'he preocupat pel menjar, perquè la taula quedi bonica i perquè estiguem tots contents. Després de sopar acostumem ballar, i ja no caic. He tornat a riure, però ara sé per què ric; i puc ser divertida sense ferir a ningú. Aquest any, al meu grup d'Alcohòlics Anònims, he explicat el meu primer Nadal als companys nous que --com jo fa cinc anys-- encara no se senten gaire segurs. Igual que van fer amb mi els que van arribar abans que jo.
Arantxa
Alcohòlics Anònims
Font: El Periódico de Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario