Entrevista a Hayden

"No hay duda de que estoy de enhorabuena: he logrado mi sueño. Hemos sido fuertes porque lo de Portugal fue muy duro, pero reconozco que cuando vi que Toni había ganado a Valentino pensé: 'Tío, esto tiene que ser una señal, todavía puedes lograrlo'. He estado toda la temporada peleando, nunca he dejado de luchar, son 17 carreras y he dado lo mejor de mí en cada una de ellas. El sueño se ha hecho realidad. Estoy muy contento, muy orgulloso, te sientes realmente bien cuando dedicas tu vida a algo, me he levantado siempre en los últimos diez años pensando en esto"

¿Fue tan importante esa maniobra de Toni Elías en el GP de Portugal?
¡Muchísimo! Me dio esperanzas e hizo que creyese que tenía posibilidades. Me hizo un gran favor con esa maniobra.

¿En Cheste resultó crucial hacer una buena salida?
Me lo pasé muy bien en la primera vuelta, he intentado encontrarme a mí mismo y estar delante en las dos primeras vueltas, ése era mi planteamiento inicial. Conseguí pasar a unos cuantos en la salida, entre ellos a Valentino. Después me quedé tranquilo un rato, vi que empezaban a coger una buena ventaja, que yo estaba bien situado y que Rossi perdía unas cuantas posiciones. Pensé: '¡Vamos chaval!' Estaba todo en una buena situación para mí, y en mi equipo me enseñaron la pizarra con un 'P3 OK', todo iba bien.

¿Llegó a tocarse con Rossi en la salida?
Creo que él salió mal, intentó ganar algunas posiciones y se tocó conmigo, un poco. Había pensado mucho en la salida y le había dicho a mis mecánicos que intentaría meterme por delante de Valentino. Era parte de mi plan, y me salió bien.

¿Qué pensó cuando le dijeron que Valentino marchaba en el puesto diecinueve?
Preferí intentar no pensar en nada y estar lo más tranquilo posible, hacer lo que tenía que hacer hasta el final. Cuando llegó la última curva de la última vuelta, estaba metido en la moto, vi a toda mi gente del box ahí de pie, y pensé que ya sí que estaba todo bajo control. Me sentí realmente bien.

Ha sido una temporada algo extraña, sobre todo con la ventaja que tenía tras Laguna Seca con y lo que terminó pasando en Portugal.
Después de la distancia que cogí, las cosas no han ido demasiado bien. Rossi fue recortando y ha estado haciendo las cosas que esperarías de un campeón del mundo. Las últimas carreras han sido más apretadas, y creo que he tenido algo de mala suerte. Ahora creo que ya he perdonado a Dani. He conseguido el campeonato del mundo. Todo está bien, ya no hay problemas.

Una de las primeras personas que le felicitó fue Rossi
Sí, es cierto. El título no ha sido cualquier cosa, enfrente estaba un piloto que es siete veces campeón del mundo, y eso le da más peso al triunfo.

Se le vio fuerte.
Sí, es todo lo que podía hacer. Tengo que reconocer que dormí muy mal. He puesto todo mi empeño y todo mi corazón, pero he pasado malos momentos. Era difícil, porque allá donde iba todo el mundo me preguntaba. Pero me he centrado haciendo mi trabajo, intentando ser fuerte. De hecho, aquí ni siquiera sentí tanta presión como otras veces.

Al final parece que ha sido a Valentino al que le ha afectado esa presión.
No puedo hablar por él. En las últimas semanas no he podido parar de oír: presión, presión, presión... Cheste es un circuito en el que es muy fácil cometer un error. Sólo puedo decir que es un ganador. De mí, muchos decían que no podía correr bajo presión, y he demostrado que no es verdad.

Estará deseando regresar a casa
Va a ser algo increíble. Había mucha gente que pensaba que no me merecía la victoria, por detrás venía Rossi que tiene muchísimos fans. En Malaisia, mientras iba para la pista todo el mundo le deseaba mucha suerte. Y yo le decía a mi padre que ésta era una lucha contra el mundo. Pero en Portugal, después de lo que pasó, vi que había mucha gente que estaba detrás de mí.

¿Llevará el 69 que luce por su padre o usará el uno?
Creo que voy a utilizar el número uno. Me quedará bien.

All in 69

Per fi s'ha acabat l'hegemonia de Valentino Rossi...és tot un orgull poder dir que Nicky Hayden és campió del món. Poca gent apostava per ell, i jo era un d'aquells pocs "bojos" que després de l'accident de Portugal va dir: "Veig a Hayden més campió que mai".

Cronologia de la cursa

Abans de començar la carrera les coses estaven més complicades que mai. Valentino tenia la pole position i el més normal era que intentes escaparse des de bon principi. Ara bé, a l'hora de la sortida les coses han canviat i molt, Valentino ha passat a la sèptima posició i Hayden estava a primera línia, aquest fet, ha estat el decisiu per a entendre el desenllaç de la cursa.
El mateix Rossi, ahir fent unes declaracions a TVE, va declarar que només estaria nerviós l'hora abans de començar la cursa, però més que res perquè aquella era l'última de l’any. D'aquesta manera "El dottore" es desmarcava de qualsevol pressió. Tot i això, aquestes declaracions no han estat a to d'un dels anomenats millors pilots de la història, que curiosament ha perdut el mundial a causa d'un error personal.
I és que potser al final, els nervis si que han jugat un paper decisiu i han fet caure "l'ídol" que tothom volia veure al primer esglaó del podi.
A partir d’aquí Hayden s'ha dedicat a controlar la cursa des de la seva tercera posició, mentre una grada totalment muda, veia com l'heroi destronat, intentava guanyar posicions per a restar algún punt.


Apatía a Valentino

Tota la gent que em coneix sap que li tinc certa apatia al famós Rossi, per tant com us podeu imaginar, avui sóc una de les persones més feliçes amb la victòria de Hayden.
Aquesta "ràbia" ve provocada pels següents tres motius:

1) La seva manera burlesca d'actuar, com ara la celebració amb la cadira burlantse de la condició física de Pedrosa.

2) Motius personals.

3) La seva prepotència

No negaré que és un gran pilot i que sense dubte ha marcat una època dins al motociclisme, a més continua sent el màxim candidat per a guanyar el pròxim mundial. Però aquestes coses són totalment independents a la seva manera d'actuar, que a molts cau bé i a uns altres cau malament.
Per a mi el gran problema es basa en què no sap guanyar. Hauria de prendre exemple del mateix Hayden, que avui al proclamar-se campió del món a contrapronòstic no ha montat cap tipus d'espectacle damunt de la pista.

Ara, tots aquells que van crucificar a Pedrosa després de l'error a Portugal on va fer caure al seu company d'equip Hayden, surten defensant a Rossi dien que és humà i tothom pot fer errors...tothom? en Pedrosa és veu que no.

Pedrosa millor que Rossi

Per la seva part, Dani Pedrosa ha conseguit el títol de Rokie de l'any i a més ha superat la màxima puntuació aconseguida per un novell durant la seva primera temporada.
Cal recordar que aquest record anteriorment estava en possesió de Rossi.

Només ha canviat el rival

El Barça va tornar a demostrar ahir el seu mediocre estat de joc. L’única diferència és que aquesta vegada, a més de jugar contra el Chelsea o el Madrid es va jugar contra el Recreativo de Huelva.
Em sembla que patirem bastant aquest dimarts.
Perdó per la breu opinió sobre el Barça, però és que no tinc temps!
Gràcies per continuar llegint el blog!

Per cert, Ronaldinho no ha tornat eh!

He's back

Vídeo pomocional fet per un fan:

Chinese Democrazy Stars Now

La producció més cara de l'història...
13 milions de Dólars...
10 anys d'espera....
He's Back

Barça - Recreativo

Després del mini-stage que han realitzat certs jugadors del Barça per a recuperar la forma física, entre ells Ronaldinho i Deco, el club blaugrana afronta avui un partit decisiu sobretot amb l'aspecte anímic.
Tres dies abans de rebre el SuperChelsea al Camp Nou, l'equip de Rijkaard ha d'intentar aconseguir avui, una victòria que calmi algunes de les crítiques que ha rebut l'equip al llarg d'aquesta setmana. Al mateix temps, Ronaldinho, l'ase dels cops, hauria d'intentar reconciarliar-se amb aquella part de l'afecció que encara el cuestiona.
Un probables once: Valdés, Oleguer, Puyol, Márquez, Sylvinho; Edmilson, Deco, Xavi; Giuly, Ronaldinho i Gudjhonsen.

Nàstic - Real Madrid

Ànims cap al Nàstic que afronta avui un partit difícil sense la presència del seu jugador estrella, Portillo.
El ritme del partit el portarà el Madrid que ha d'imposar la llei del mes gran damunt del camp, tot i això, el Nàstic, hauria d'aprofitar les seves ocasions al contraatac i amb la pilota parada per a poder treure un bon resultat.

L'afer Puma

El Mundo Deportivo va destapar farà ja un mes, que el Barça tenia un preacord firmat amb l'empresa Puma per a vestir el club blaugrana la temporada 2008/2009.
Durant una setmana, es va especular sobre aquest tema, preguntant a diversos directius i al mateix joan Laporta, sobre la vericitat d'aquesta font.
Ara bé, des de bon principi, personalment, ja veia que aquest afer tenia gat amagat. M'explico, crec que, des de la mateixa junta directiva, interessava que la oferta de la marca esportiva Puma surtis a la llum, a través d'algun diari esportiu, no per a coneixença del afeccionat, si no per a pressionar la multinacional Nike a presentar una oferta econòmica més important, i finalment així ha estat.
Avui matei, el Barça, a la seva pàgina web ha penjat un cominicat establint les bases de l'acord que s'amplia fins l'any 2013 a raó de 150 milions d'euros fixes, més premis i cànons.

Més informació a: http://www.fcbarcelona.com/cat

Sometimes I get so tense

"Shed a tear ' cause

I'm missing you

I'm still alright to smile..."

Quin dia...

Dins els marc de les xerrades "Comunica 06" que és celebren a Tarragona, avui ha estat present a la tertúlia en Manel Lucas, guionista i actor del Minoria Absoluta.
Aquest programa al que avui mateix li acaben de donar un premi Ondes, és dels millors que és fan actualment a la ràdio. Per a mi ho té tot, actualitat i humor. Aquest barreja crec que és la clau de l’èxit, i és que no només ens podem informar sobre l’actualitat política diària, si no que a més, això és combinar amb imitacions del mateixos polítics molt ben aconseguides per Keko Novell, Bruno Ono, Sílvia Abril, Manel Lucas i Cesc Casanovas .
A tot això s’ha d’afegir la direcció i la presentació de Toni Soler, que gràcies a aquest programa s’ha pogut reivindicar després dels fracassos televisius de Set de Nit i Set de notícies.
Doncs, al torn de preguntes i després de bastants rumors sorgits pels fòrums de rac-1, m’he decidit preguntar-li al Manel Lucas la següent pregunta:

- Han sorgit molts rumors per internet que aquesta es la última temporada del Minoria Absoluta, es cert això?

Ell ma contestat rotundament que només són rumors, que ell no sap res i que no són certs, però tanmateix no ha confirmat la presència del programa dins a les graelles de la pròxima temporada de Rac-1. Així que, si voleu un consell, cada dia, de dilluns a divendres i de 12 a 2 del migdia, sintonitzeu Rac-1 i disfruteu de la probables última temporada del Minoria.


Un canvi perfavor!!

La Copa del Rey va perdent interés any rera any...és normal. Els partits d'octaus estàn sent un autèntic avorriment i el poc prestigi que se li dóna al guanyador, fa que aquesta competició sigui la menys important per a els tècnics dels teòrics equips grans. Remeis?
Sens dubte, el gran remei per aquesta competició seria plagiar el model britànic que consta d'un partit únic durant tota la competició, això aportaria l'emoció.
I pel que fa el prestigi, el guanyador de la Copa, hauria de ser un dels quatre equips que juguessin la Champions League.
Amb aquestes dos modificacions, crec, que la Copa del Rey recuperaria tot l'honor perdut durant els últims anys.


Res de Res

I pel que fa el Barça, res de res. Una aliniació molt ofensiva amb quatre delanters, però amb dos mig campistes, cosa que feia que l'equip rival tingues superioritat a la línia del mig del camp. Llavors això ha provocat que durant la primera part no s'ha tingut el control de la pilota a la zona de mitjos. Durant aquest primer temps, les ocasions més clares han estat per part de l'equip local, tot i que en cap d'elles no ha estat afortunat alhora de rematar a porteria.
Ara bé, a la segona part, amb els dos gols de Gudjhonsen, el joc del Barça s'ha maquillat i ha agafat les rendes del migcamp.
A l'últim minut i de penal injust, el Badalona ha marcat el gol de l'honor. En fi, un partit molt pesat per a tots els telespectadors i on no s'ha vist gens de futbol. Així que...Paciència!!

Som campions

Entre classes de la universitat Rovira i Virgili, més concretament, després d'haver fet història de la comunicació i esperant a que siguin les tres per a entrar a la classe de redacció, me connectat al messenger i he vist alguns "nics" fen referència a la victòria del Madrid al Barça amb un to bastant burlesc.
A tot ells, els recordo que:

· Som els actuals campions de lliga i copa d'europa.
· Tenim a Ronaldinho que té l'honor de ser l'actual pilota d'or i l'actual guanyador del FIFA World Player.
· Som els líders de la lliga
· Tenim la paciència per a donar temps a un equip que ens tornarà a fer campions.

Tanmateix, és normal que els madridistes, que no em de deixar de pensar en què estàn patint una blaugranitis profunda i aguda, celebrin cada victòria cap al seu rival com si haguessin guanyat alguna competició important. Recordem que durant els últims quatre anys no han guanyat res i la seva ambició esportiva és concentra, ara per ara, en guanyar al seu màxim rival a nivell institucional, perquè després d'haver vist el joc desplegat per uns i per altres, potser no podriem dir que és actualment el seu rival esportiu.


Copa del Rey

Aquesta nit el Barça juga al camp del Badalona els octaus de finals de la Copa del Rey probablement amb el següent once: Jorquera, Zambrotta, Puyol, Oleguer, Gio; Edmilson, Motta, Xavi; Ezquerro, Giuly, Saviola.
No crec que sigui un partit molt difícil, ja que difícilment el Barça pot perdre tres partits seguits. La meva aposta per aquesta nit és un: 0 a 3.

Sense baixar de l'autocar

Sense baixar de l'autocar ens ha guanyat el Madrid avui al Santiago Bernabéu. I no per mèrits del equip blanc, desaparegut en la primera part, sinó per una aliniació bastant questionable de l'equip de Rijkaard.
La base de l'èxit blaugrana sempre s'ha basat amb la figura del famós pívot defensiu. La primera lliga es va guanyar, amb Márquez, Deco i Xavi. L'any passat els titulars incuestionables van ser Edmilson, Deco i "Iniesta". Avui a Madrid, el trident Xavi, Deco i Iniesta, ha sabut tenir la pilota, cosa no gens extranya davant dels equips que entrena Capello, però no ha sabut posar la cama quan calia, com per exemple en la jugada del segon gol Madridista.
A la primera part, Raúl entraba des de la segona línia tal i com volía, sense que cap jugador del mig camp continues la jugada. Aquest fet ha provocat el primer gol, i per poc causa el segon, amb una rematada que ha estavellat el mateix Raúl al pal.
A més, Frank Rijkaard s'ha tornat a equivocar substituïnt a Deco per Giuly. S'ha demostrat una altra vegada que posar més delanters al camp no és sinònim de més ocasions de gol.
A partir d'aquí el Barça ha perdut el control de la pilota, ja que el Madrid tenia un home més al mig del camp, i l'equip blanc ha controlat el ritme del partit.
Ara bé, el mig camp blaugrana no ha estat l'únic causant de la derrota. Des d'un arbitratge rar, (Emerson hauria d'haver estat expulsat a la primera part) fins a una delantera amb un Ronaldinho desaparegut (per a no variar) i un Gudjhonsen totalment ineficaç, han contribuït a la primera desfeta del Barça en aquesta lliga.
Per contra, cal destacara l'aportació d'un un excel·lent Leo Messi, lluitador, pur coratge i sobretot màgic, que ha demostrat que actualment és el jugador en més forma de l'equip.
Tot i això continuo demanant la prudència de tots els seguidors culers, no entrem amb el joc de crítiques absurdes a l'equip i sobretot ara ha de sortir tota aquella gentada que és va sentir tant i tant del Barça després de la final de París.

P.D= Ja vaig avisar el passat dimecres que el Barça perdría, i que no jugaria un bon partit avui al S.Bernabéu.

Absenta's night in Tarraco city

...Mel De Nit...

Chinese Democrazy starts now 2006

Aquest és l'article que surt avui a la Rolling Stone sobre Chine Democrazy:

• 
  Following Guns’ headlining gig in San Bernadino, California, on September 23rd, Axl threw a party at his mansion and played the full album in his poolroom for visitors, including his friend Sebastian Bach, former singer of Skid Row. “It was mind-blowing,” says Bach, who is opening for Guns n’ Roses on their upcoming North American arena tour. “It’s a very cool album – it’s badass with killer screams, killer guitar riffs, but it’s got a totally modern sound. The word for it is ‘grand.’ It’s fucking epic. He’s reinvented himself yet again.”
• 
  The album includes some tracks that have been played live or leaked onto the Internet, including the poppy “Better” and the hard-hitting “I.R.S.” “There’s this one song called ‘Sorry’ that’s almost like doom metal with Axl singing really clean over this grinding, slow beat that is fucking mean,” says Bach. “I cannot get it out of my head.”
• 
  Veteran engineer Andy Wallace, who mixed Nirvana’s Nevermind, is working on the project, according to a source close to the band. “We’re absolutely delighted with the mixes,” the source says.
• 
  On October 24th, the band will kick off its North American tour in Miami. Two dates — November 10th in New York and November 20th in Halifax, Nova Scotia — are already sold out, according to Mercuriadis. Additional U.S. dates will be added in early 2007, and the band will return to the States in the summer as well, he says.
• 
  Though a source told Rolling Stone that the album is due November 21st, Mercuriadis declined to confirm this. “I don’t know that we will announce a release date,” he says. “You just might walk into your record shop one Tuesday and find it there.”

Pel que es pot deduir el nou cd de Guns N' Roses ja està acabat. Ara només falta que surti al mercat. La data? no se sap...potser el 21 de novembre, però no hi ha res segur...

UNICEF

Amb l'inauguració d'aquest blog m'agradaria anar uns mesos enrera i dónar informació sobre l'acord tancat entre el Barça i l'UNICEF. En un principi, ha de quedar clar, que la publicitat a la samarreta del Barça només és per a aquest any, i el mateix club decidirà si la vol continuar portant o no durant els anys que dura l'acord amb l'UNICEF.

Més que un club

Des del septembre que el Barça va tancar un acord amb UNICEF amb el qual l'equip blaugrana pagarà 1.5 milions d'euros durant els pròxims cinc anys per tal d'ajudar a assolir Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

8 objectius

Els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni constitueixen un pla convingut por tots els estats del món i les institucions de desenvolupament més importants a nivell mundial:

1) Reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam
2) Aconseguir l'ensenyament primari universal
3) Promoure la igualtat entre sexes
4) Reduir en dos terços la mortalitat dels menors de 5 anys
5) Reduir la mortalitat materna en tres quartes parts
6) Aturar la propagació del VIH/Sida, del paludisme i de la tuberculosi
7) Garantir la sostenibilitat del medi ambient
8) Fomentar una associació mundial per al desenvolupament, amb metes per a l'assistència, el comerç i l'alleujament de la càrrega del deute

Discurs de Joan Laporta davant dels Comitès Executius de l'Unicef

"Fa trenta-cinc anys, el 24 d'octubre del 1971, aquí mateix, a la seu de les Nacions Unides, el violoncel·lista Pau Casals va dir: "Jo sóc català." I va explicar que Catalunya, en aquells temps, era una província d'Espanya. Però que "Catalunya ha estat la nació més gran del món". Perquè Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Pau Casals també va explicar que Catalunya sempre ha treballat per la pau, la pau que és l'ideal que mou les Nacions Unides i els seus distints organismes, com l'Unicef.
D'ençà del 1971, la situació a Espanya ha canviat molt. Catalunya és ara una Comunitat autònoma dins l'Estat espanyol i ha recuperat les seves institucions d'autogovern. Per a una gran majoria de catalans, Catalunya continua sent la seva nació.
Em permetran que m'adreci a tots vostès dient-los que jo també sóc català i que el FC Barcelona que tinc l'honor de presidir és la institució esportiva més representativa de Catalunya. Pau Casals va ser un català universal. La seva música és universal. Amb el seu violoncel, Casals va dur l'esperança al cor de molta gent. L'esperança d'arribar a viure en un món millor, més just.
El FC Barcelona és també universal. El futbol és l'esport més universal que existeix. El FC Barcelona no només és un club de futbol. De fet, és 'més que un club, és un club amb ànima, que es preocupa de dur a les persones aquella mateixa esperança d'un món millor i més just que Pau Casals tan bé va saber expressar amb el seu violoncel.
I el futbol, com la música, és una eina poderosa que també pot portar felicitat a molts nens del món. Per aquesta raó i pels valors de civisme, solidaritat i democràcia que el Barça projecta, ens hem compromès amb l'Unicef. Contribuirem a programes globals de l'Unicef pel benefici dels nens que pateixen, i dels nens que viuen en situacions d'abús i explotació.
A partir de dimarts que ve, el nostre primer equip de futbol, per primera vegada en els seus prop de 107 anys d'història, lluirà un emblema a la seva samarreta, el logotip de l'Unicef, i ho oferim als nens que són el nostre present, però sobretot són el nostre futur.
Estem molt orgullosos amb l'acord que hem signat amb l'Unicef i agraïts per l'oportunitat que aquest iniciativa global suposarà en benefici de la infància. Junts podem fer molt per millorar la vida de tots els nens i nenes del món. Senyores i senyors, en nom de la família del FC Barcelona, gràcies a tots."

Font: www.fcbarcelona.com

Temps

Temps. Potser és la paraula que més s'hauria de repetir a tots els seguidors del Barça. Falta ritme, condició física, l'equip no ens recorda a aquell que va meravellar l'any passat, però si que recorda al de principi de temporada passada.
Cal dir, que l'any passat el Barça a la jornada sis portava nou punts, set menys dels que porta aquesta temporada. Aquest es l'exemple més clar del mal començament bluagrana a l'anterior campanya, i tot i això, la del 2005/2006 és la temporada més exitosa de l'història del club. Així que, deixem temps que l'equip vagi agafant forma i ritme de competició i al final de temporada ja parlarem si a l'equip li falta ambició, si Ronaldinho no està, que trobem a faltar a Eto'o...
Ara bé, amb això no vull dir que el Barça tornarà a guanyar la lliga i la champions, però si que vull manifestar que s'hauria de tenir un poquet paciència alhora de fer critiques sobre l'equip, i sobretot sobre el jugador que ens ha portat on estem ara, Ronaldinho.

P.D= No espereu un gran Barça contra el Madrid, la meva aposta a dia d'avui és un 2 a 1 a favor de l'equip blanc