November Rain

Me esperat expressament a finals de Novembre per a postejar aquest vídeo. Aquesta es la meva canço preferida, tot i que per a mi és més que una canço. M'explico: November Rain és una història d'amor escrita per Axl Rose. Al videoclip ens representa aquesta història metaforicament, fixeu-vos sobretot amb la combinació tan acertada de música i imatges que no deixa de demostrar-nos com comença, i com acaba realment l'amor.
Gràcies al solo final dels dos últims minuts em vaig enganxar a Guns N' Roses...la veritat és que quan l'escoltava se'm posava la carn de gallina ja que la guitarra expressa el dolor amb una ràbia...

"...I quan els teus temors fugin i les sombres encara continuin
se que em podràs estimar quan ja no hi hagi ningú a qui culpar
llavors que no t'importi la oscuritat, ja que encara podem trobar el camí
ja que res dura per a sempre ni tant sols la freda pluja de novembre"

New Team 3 - Los Flavios 0

Feia temps que no gaudia tant de jugar a futbol. El partit d'ahir va ser diferent: els companys, la gespa artificial, les porteries, l'afició que ens va venir a veure..un cúmul de detalls que em van fer reviure els meus millors moments com a futbolista...

RENFE

Tot i això, el dia no va començar tant bé com sembla. A les dos menys quart vaig agafar el tren des de l'Ampolla que m'havia de dur fins a Tarragona; Tot anava bé fins que a l'Hospitalet de l'Infant el tren és va quedar aturat durant una hora per una averia, jo que estava tot nerviós per que veia que faria tard al partit, no parava d'anar amunt i avall pel passadís del tren fins que ens van comunicar que 4 autocars ens durien fins a l'estació de Cambrils on agafariem un altre tren.
El trajecte amb autocar se'm va fer llarguíssim per: la lentitud amb que anava el bus, perquè duia les dos maletes a sobre meu ja que no hi havia lloc per a posar-les i pel temps ja que anava més ràpid que mai.

En fi, que una vegada arribats a l'estació de Cambrils, el tren ens va dur cap a Tarragona i vaig arribar a les 4 menys 5 minuts, quan en teoria, l'hora estipulada per arribar eren les 2:45 més o menys.

Vaig baixar corrents del tren i vaig agafar un taxi (que em va costar un ull de la cara) que em va dur al camp del Nàstic.

Gran Debut

Del partit d'ahir es poden treure dos conclusions clares:

- Ens falta compenetració entre tots.
- No som tant dolents com ens pensavem.

Ahir era el primer partit que jugàvem junts, i com és normal, ens va faltar compenetració i colocació dins al terreny de joc.
No obstant, les errades de posició les solventava molt bé l'Esteve que és va eregir com un líder al mig del camp ja que estava per tot arreu, tan pot assistir com tallar un contraatac. Per a mi va ser l'home del partit ja que amb ell al terreny de joc teniem un gran equilibri.
Defensivament és van cometre molt poques errades, pel que vaig veure, hi ha una molt bona defensa, amb un líder que va ser tota una seguretat, en Carles.
El que falta treballar bastant és l'encert de cara a portar ja que vam perdonar bastantes vegades davant del porter, i aquest aspecte s'hauria de tenir en compte pels pròxims partits.
En conclusió, tinc la sensació que si treballem bé podrem aconseguir bons resultats en aquesta lliga universitària.

P.D= Gràcies a totes les companyes/companys de classe que ens van venir a veure!

La lliga dels creuats

Últimament s'està convertint en la lesió de moda del futbol espanyol. Ara per ara, hi ha 13 jugadors, que s'han trencat els lligaments. Casualitat?

Personalment, més que casualitat crec que aquestes lesions corresponen als següents factors:

- En els quips grans hi ha falta de pretemporada.

- Esforç físic continuat.

- En alguns casos mal estat del terreny de joc.

- Falta d'un bon escalfament.

- Recolzar el peu amb una mala situació

Fases de la recuperació

El diari Marca ha entrevistat al doctor Guillén. Aquest doctor ha ressumit en sis fasses el procés de recuperació per al futbolista:

1.- La rotura de ligamento cruzado es una lesión que lleva unos 6 meses de recuperación. En la operación se coloca un tendón en el lugar del ligamento roto y ese tendón tiene un periodo de 'ligamentización' o cambio en el cual toma las características del ligamento para pasar a hacer su función.

2.- La operación es de urgencia. Se practica en los días próximos a la lesión.

3.- Tras pasar por quirófano, el jugador está unos 2-3 días ingresado.

4.- El jugador recibe el alta y, a partir de aquí, está un mínimo de 6-8 días en reposo, con la "rodilla tranquila" gracias a la ayuda de las muletas, con el fin de que cure la cicatriz.

5.- Entonces llega la fase de movilidad con protección. Se trata de un proceso lento hasta la cuarta o sexta semana en el que el apoyo pasa de ser nulo (con dos muletas), a ser parcial (con la ayuda de una muleta en el lado opuesto a la rodilla operada) y, finalmente, total (con una rodillera especial como protección). La clave es no estresar la rodilla, es decir, cumplir los plazos señalados para caso en particular. Una precipitación puede llevar una recaída detrás.

6.- El entrenamiento de alto nivel y la competición llegará a partir de los 6-7 meses desde la fecha de la operación.

New Team (Debut)

Aquesta tarda jo i els meus companys de classe debutem als camps de gespa artificial del Nàstic contra els Flavios.

Demà ja escriure un post analitzan el partit! Esperem guanyarrr!

Més que un club

Spot publicitari de la Fundació del futbol Club Barcelona i de l'UNICEF

"...El FC Barcelona no només és un club de futbol. De fet, és 'més que un club, és un club amb ànima, que es preocupa de dur a les persones aquella mateixa esperança d'un món millor i més just que Pau Casals tan bé va saber expressar amb el seu violoncel.
I el futbol, com la música, és una eina poderosa que també pot portar felicitat a molts nens del món. Per aquesta raó i pels valors de civisme, solidaritat i democràcia que el Barça projecta, ens hem compromès amb l'Unicef..."

P.D= Podeu llegir més sobre aquesta declaració a un post que trobareu més a baix anomenat Unicef

Jo vaig ser-hi

Bitllet d'avió: 80 euros
Entrada: 40 euros
Dinar: 10 euros
Samarreta del concert: 30 euros
Gastos per Madrid: 20 euros

Emocionarte quan veus al teu ídol no te preu...per a tot el demés Jugateu Tot

Guns N' Roses Live in Madrid 25-05-2006

Habemus Estafa

Des del 1956 la revista francesa France Football otorga el premi de la pilota d'or que reconeix
el millor jugador de l'any a Europa. Enguany aquest prestigios premi se li ha concedit a Fabio Cannavaro, actual capità de la selecció italina i jugador del Reial Madrid.
Abans d'explicar perquè crec que Cannavaro es l'injust guanyador d'aquest trofeig, us explicaré el procediment de l'elecció de l'afortunat:
El guanyador de la pilota d'or surgeix de diverses votacions que fan un grup de seleccionats periodistes de tota Europa, aquí a Espanya, per exemple, només Francesc Aguilar està autoritzat per a la votació.
En total hi ha 50 aspirants que són elegits per la públicació francesa, personalment els noms més destacats de l'edició d'aquest any eren els següents:

- Samuel Eto'o (Campió d'Europa, Campió de la lliga Espanyola, Pixixi de la lliga Espanyola, MVP de la final de la Champions).
- Ronaldinho (Campió d'Europa, Campió de la lliga Espanyola, eliminat a quarts de final en el mundial i actual pilota d'or).
- T. Henry (Finalista de la Champions, Finalista del Mundial i Pixixi de la lliga Inglesa).
- Deco (Campió d'Europa, Campió de la lliga Espanyola, Quart lloc en el mundial).

Tal i com podeu veure, he reduit la xifra de 50 aspirants a tant sols 4. A més, dins d'aquest cuatre no cito a Fabio Cannavaro. Per què?
Fabio Cannavaro és un gran defensa i un gran líder dins el camp i segurament fora, però, quins mèrtis a fet per a guanyar aquest premi?
És cert que ha guanyat el mundial, però cal recordar que al mundial només s'hi juguen 7 partits dels 50 que acostuma a jugar un futbolista d'alt nivell durant tota una temporada. A més, Fabio Cannavaro procedeix d'un club que ha descendit a la SèrieB del Calcio i li han retirat el seu últim scudetto com a causa de comprar partits. A tot això, cal afegir que el rendiment dels defenses no està igual de valorat que els dels davanters ja que la feina defensiva passa mes desapercebuda que la dels golejadors. Així doncs, si deixem de banda el rendiment del mundial, Fabio Cannavaro ha fet menys mèrits que Carles Puyol (que estava en la llista de 50) o que el mateix Deco per a conquerir aquest preciat reconeixement.
No obstant, de ben segur que surtirà gent dient, "és que s'ha de reconèixer la feina dels defenses", i llavors, dic jo, perquè no li ho concedeixen a Maldini?
Ara bé, el que jo em questiono és, perquè , segons aquest grupúscul de seleccionats periodistes, la regularitat al llarg de la temporada no conta? Que més han de fer Deco i Samuel Eto'o per a guanyar la pilota d'or?
En fin, que me'n vaig a continuar un treball que me porta de cap!

La relliscada

Porca Misèria és una sèrie que últimament combina episodis lents i amb falta de ritme, amb capítuls sorprenents i enginyosos. Tot i això, toqui el que toqui, al final sempre hi ha algun petit detall que et fa pensar.

Aquest detalls són els que verdaderament fan la sèrie més realista de cara al públic, per què moltes de les coses que els hi passen als personatges ens poden passar a nosaltres qualsevol dia.

Per tant, en una bona mesura, molta gent deu sentir-se bastant identificat amb algun personatges, i això crec, que és un dels motius pels quals té tant d'èxit i ha estat reconeguda nacionalment amb un Premi Ondas.

No obstant, la meva intenció no és intentar explicar cap dels secrets que l'ha fet triunfar, sinó comenta una de les situacions que s'han viscut en el episodi d'avui.

Aquesta nit ha sorgit el problema típic entre l'amor dels joves, i de no tant joves, de no saber realment qui t'agrada o que t'agrada. Fins i tot me permés el luxe d'anomenar aquest problema com: L'efecte del qui no ho sap segur.

Aquest efecte sorgeix quan un home o una dona no sap realment a qui estima, i això és el que avui li ha passat a una de les protagonistes de la sèrie i que s'anomena Natàlia.

Aquesta tal Natàlia, que està interpretada per la Mercè Martínez , es troba amb el dilema de començar a decidir entre en Jordi o en Roger. I ara aquí bé la meva pregunta, tot i això us situaré:

Actualment la Natàlia viu amb en Jordi i segons ella se l'estima, però resulta que ja s'ha liat dos vegades amb el Roger(una vegada la busca ell, i l'altra vegada ho busca ella). Per tant, ens trobem que la Natàlia s'estima al Jordi, però ja ha relliscat dos vegades amb en Roger.

La meva pregunta en global i extrapolant-la de la ficció és, la persona que s'estima verdaderament a la seva parella, tindria un Roger? O si hi ha un Roger és que hi ha dubtes? I si hi ha dubtes hi ha amor?

P.D= Podeu contestar enviant un sms al 8568 posant: meujugotot.+ espai, o bé, posant un comentari. Gràcies!!

Fall to Pieces

"...Todos los años lo intente
Con ganas para seguir
¿Moriran las memorias?
Sigo esperando¿Te encontrare?
¿Te puedo encontrar?
Estamos cayendo...Estoy cayendo..."

No tinc temps!

Eis, últimament no tinc molt de temps per a escriure ja que, per a la pròxima setmana he d'entregar un treball d'història del món i aquest m'està ocupant una bona part del meu temps lliure.
Tot i això, a partir del pròxim divendres ja podré tornar a escriure amb normalitat...weno, això crec!
No obstant a continuació us deixo una sèrie de cites cèlebres sobre el temps:

• "Malgasté mi tiempo, ahora el tiempo me malgasta a mí".
• "Ocurra lo que ocurra, aun en el día mas borrascoso, las horas y el tiempo pasan".
• "El tiempo descubre la verdad".
• "Los que emplean mal su tiempo son los primeros en quejarse de su brevedad".
• "Confía en el tiempo, que suele dar dulces salidas a muchas amargas dificultades".

No va ser una nit diferent...

“...La volia tornar a veure, i era normal, perquè després de tot, encara se l’estimava. Continuava recordant tots aquells moments que havia passat junt amb ella, aquells moments bons i dolents, que al seu temps, li van donar la vida o bé l’hi ho van treure.
Es culpa, potser, d’aquells instants bons que encara la recordi tant i la consideri a dia d’avui l’amor de la seva vida, però tanmateix, és cert, que durant la seva història efímera, dins de la seva ment, és recorda més els moments dolents que no pas els bons...”

Escapar...

Hi ha dos frases que he sentit i que m’han dit moltes vegades en la meva vida i que són del tot certes:

1. No deixis passar les oportunitats
2. Recolliràs tot el que sembres.

El fet que em porta a mi a escriure aquest “post” són una sèrie de contradiccions que sorgeixen a la meva vida i que ara per ara no he pogut solucionar.
És cert que en aquesta vida tenim moltes oportunitats, i la majoria d’elles les deixem perdre per por o bé per ignorància.
Durant aquest últim any la meva vida ha canviat i molt, no puc definir amb exactitud si aquest canvi de 360º ha estat positiu o per contra, negatiu, però si que puc dir que m’arrepenteixo de no haver sabut apreciar tot el que al seu temps em va oferir la persona a la qual va dedicat tot aquest text.
Segurament, no sabia el que volia, estava en una època en la que encara estava assimilant els canvis en la meva vida d’estudiant, una època en la que preferia més sortir de festa i emborratxar-me que no pas valorar tot el que una persona em podia oferir.
En tu, vaig ser molt cruel i molt inepte. No vaig saber adornar-me’n a temps que de persones com tu n’hi ha ben poques, no vaig saber apreciar que m’estimessin.
I en aquest vida les persones a les qui has de portar més alt són aquelles que t’estimen, perquè a la llarga, totes elles són les que en algun moment o altre t’ajudaran o et recolzaran amb tot el que faci falta.
Per a relacionar-ho amb l’altra frase, podria dir que amb tu vaig sembrar un llavor dolenta, una llavor que amb el temps em passaria factura.
Durant els últims mesos les tornes i les persones han canviat, en aquest cas era jo el que oferia i era jo el que patia. Era jo el que estava a la teva situació i vaig comprendre més que mai tot el que vas deure de patir al seu temps. Així que la truita s’havia girat, tu ja no estaves, però si més no, jo ara estava recollint el que havia sembrat, al final, tal i com diu la meva mare tot el mal que fem ens retorna d’alguna manera o altra.

Cites de Leonardo Da Vinci que m'agraden molt i estan enfocades en aquest tema:

• "Donde hay mucho sentimiento, hay mucho dolor".
• "Es imposible amar algo ni odiar algo, sin empezar a conocerlo."

P.D= La veritat és que tot això es tant rar que ni jo mateix m’entenc.

El videoclip més car de l'història

De ben segur que cada dia veiem algun que altre videoclip, però a que no sabeu quin és el videoclip més car de l'història?
El videoclip més car de l'història és de Guns N' Roses, més concretament, la cançó Estranged. Aquest clip va ser grabat l'any 1993 i dirigit per Andy Morahan

"...Cuando encuentre todas las razones

quizas encontraré otra salida

encontrare otro día

con todos los cambios en mi vida

quizas lo haga bien la proxima vez..."

Ronaldo?

Avui els dos grans diaris esportius que és publiquen a Catalunya han coincidit amb la mateixa portada: "Ronaldo? No gracias". Per la seva part, el diari madrileny Marca publica les següents declaracions vergonyoses de l'actual entrenador del Real Madrid, Capello: " Em vaig plantejar fer-lo jugar al B".
Aquests titulars no els comparteixo, és cert que últimament Ronaldo està un poc fora de forma, però els mateixos culers u sabem tant a les bones, com a les males, que quan Ronaldo està fisicament bé és dels millors delanters del món.
Aquestes són les estadístiques de Ronaldo:

- FC Barcelona(1996-1997) = 49 partits jugats i 47 gols.

- Inter de Milán (1997 - 2002) = 92 partits jugats i 59 gols.

- Real Madrid (2002 - 2006) = 157 partits jugats i 100 gols.

Són unes estadístiques impressionants, sobre tot les de la primera temporada amb el Barça on és va veure el millor Ronaldo de l'història. Clar que, com a conseqüència de la seva greu lesió al genoll, el rendiment va anar baixant fins al Mundial 2002, però una vegada al Madrid, va tornar a agafar el gran ritme golejador que ostentaba.
Cal dir que a part d'aquestes estadístiques també té els següents records:

- Màxim golejador de l'història en fases finals de la copa del món (15 gols)
- És el futbolista que ha guanyat més vegades el FIFA World Player (3 vegades)

D'acord, tot això és història, però Ronaldo és un jugador de 30 anys, per tant encara li queden uns 2 o 3 anys de bon futbol a un gran nivell. A més, quin tècnic li pot dir que no a un jugador que et garantitza aquesta mitjana de gols?
Potser darrera de la seva vida futbolística s'amaguen les seves famoses festes i els seus glamurosos cumpleanys, i això fa que és dubti de la seva professionalitat i del seu rendiment,però, algú creu que Ronaldinho no surt?
De ben segur que si, però la diferència és basa amb com van les coses, si el Barça va bé i Ronaldinho o un altre jugador surt, no passa res, però si les coses anessín malament, tal i com és diu des de les espanyes, "otro gallo cantaría".
Amb aquest text no vull dir que Ronaldo hauria de fitxar pel Barça, bàsicament perquè no crec que entri amb els plans de Rijkaard, no obstant si que surto en defensa dels diversos atacs que se li fan aquest jugador excel·lent que crec que són del tot injustos.

P.D: Algú s'imagina a Eto'o i Ronaldo junts contra el Madrid...

Ke naprengui'n

Deixan de banda la rivalitat existent entre aquests dos equips, els jugador de l'Espanyol han demostrat avui que tenen una gran categoria com a a persones:

Potser un detall com aquest va faltar en la plantilla blaugrana ahir per la nit...

Mr. Bean at the library

Per a qui els hi agradi Mr. Bean, aquest matí he vist pel You Tube un episodi on va a la Llibreria, i me sembla que aqui l'han fet molt poques vegades per no dir mai!
Aqui el teniu:

Tots els camins porten a Roma

Em desperto amb la sensació que el temps no ha passat:

"Se perfectament que no sóc la persona adequada per escriure aquest text, també se que sembla exagerat que en questió de pocs dies hagi arribat a aquets extrems, però se la veia tan i tan especial...
No vull recordar ni tampoc vull repetir el text que faria qualsevol persona que pateix un desengany, només vull dir que ni tu ni jo hauriem de jugar en aquest món, ni tu ni jo potser no hauriem d'existir...
No sabem res de la vida, pensem que és un camí llarg, o per a segons qui, curt, el qual es basa amb l'obtenció de la felicitat. Aquesta felicitat, personalment, es basa en 4 aspectes, 1 de materialistes com seria els diners i 3 "d'espirituals" com l'amor, l'amistat i la salut.
Actualment tinc els millors amics del món, no puc destacar a ningú perquè tots m'aporten tantes coses positives que esmentar uns quants noms em semblaria una falta de respecte cap als demés, ara bé, en aquest vida tots necessitem algú, algú que ens doni moments inolvidables, que ens estimi...
L'amor probablement ocuparia un gran percentage de la felicitat de tota persona i és l'amor el que probablement ens fa alhora les persones mes infeliçes del món.
El que més content em fa d'aquest text, és arribar a saber que e estat enamorat, que se el que és l'amor i el desamor, que existeixen més dones que no tan sols una...
De moment continuaré buscant, i "és que l'amor es com un joc, rasques, i continues buscant."..."

Aquest text el vax escriure el passat 10 d'Abril, i continuo estan d'acord amb tot el que hi ha escrit, només hi varia una cosa:

Tots els camins porten a Roma...

Es lo de siempre...

Paciencia

Derramo una lágrima porque te echo de menos
aun estoy bien para sonreir
Nena, pienso en ti cada día, ahora...
Fué un tiempo en el cual no estaba seguro
Pero tu pones mi mente aliviada, no hay duda
Estás en mi corazón ahora

Te dije, mujer, cogemoslo con calma y todo resultará muy bien
Todo lo que necesitamos es solo un poco de paciencia
Te dije, amor, hazlo lentamente

Y estaremos juntos
Todo lo que necesitamos es solo un poco de paciencia... Mm, sí

Me siento en las escaleras porque preferiría estár solo
Si no puedo tenerte ahora mismo
te esperaré, cariño
A veces me siento tan tenso
Pero no puedo apresurar el tiempo
Pero sabes, amor
Hay alguna cosa más que considerar...

Te dije, mujer, tomaló con calma
Y las cosas estarán bien
solo usaremos un poco de paciencia
Te dije, amor, toma el tiempo

pues las luces brillan luminosamente
tenemos que tomarlo, hacerlo, no fingir,
Nunca lo he estropeado porque nunca te he tenido...

(silbido) ...

un poco de paciencia, mm sí, mm sí necesitamos un poco de paciencia,

sí solo un poco de paciencia, sí algo más de paciencia,

sí necesitamos un poco de paciencia, sí podría usar algo de paciencia,

sí tener algo de paciencia, sí solo un poco de paciencia es todo lo que necesitamos
He estado caminando en las calles por la noche tratando de hacer lo correcto
dificil de saberlo con muchos en el alrededor
y sabes que no me gusta
estar atrapado en la multitud
y además las calles no cambian
Pero nena te quiero
Yo no tengo tiempo para el juego porque te necesito
Si, Si, Pero te necesito
Ooh, te necesito
WHOA, te necesito
Ooh, todo este momento.

Or I'll just end up walkin' in the cold November rain

We've been through this such a long long time just tryin' to kill the pain