Porca Misèria és una sèrie que últimament combina episodis lents i amb falta de ritme, amb capítuls sorprenents i enginyosos. Tot i això, toqui el que toqui, al final sempre hi ha algun petit detall que et fa pensar.
Aquest detalls són els que verdaderament fan la sèrie més realista de cara al públic, per què moltes de les coses que els hi passen als personatges ens poden passar a nosaltres qualsevol dia.
Per tant, en una bona mesura, molta gent deu sentir-se bastant identificat amb algun personatges, i això crec, que és un dels motius pels quals té tant d'èxit i ha estat reconeguda nacionalment amb un Premi Ondas.
No obstant, la meva intenció no és intentar explicar cap dels secrets que l'ha fet triunfar, sinó comenta una de les situacions que s'han viscut en el episodi d'avui.
Aquesta nit ha sorgit el problema típic entre l'amor dels joves, i de no tant joves, de no saber realment qui t'agrada o que t'agrada. Fins i tot me permés el luxe d'anomenar aquest problema com: L'efecte del qui no ho sap segur.
Aquest efecte sorgeix quan un home o una dona no sap realment a qui estima, i això és el que avui li ha passat a una de les protagonistes de la sèrie i que s'anomena Natàlia.
Aquesta tal Natàlia, que està interpretada per la Mercè Martínez , es troba amb el dilema de començar a decidir entre en Jordi o en Roger. I ara aquí bé la meva pregunta, tot i això us situaré:
Actualment la Natàlia viu amb en Jordi i segons ella se l'estima, però resulta que ja s'ha liat dos vegades amb el Roger(una vegada la busca ell, i l'altra vegada ho busca ella). Per tant, ens trobem que la Natàlia s'estima al Jordi, però ja ha relliscat dos vegades amb en Roger.
La meva pregunta en global i extrapolant-la de la ficció és, la persona que s'estima verdaderament a la seva parella, tindria un Roger? O si hi ha un Roger és que hi ha dubtes? I si hi ha dubtes hi ha amor?
P.D= Podeu contestar enviant un sms al 8568 posant: meujugotot.+ espai, o bé, posant un comentari. Gràcies!!
27 comentarios:
S'abusa massa de la paraula estimar. De vegades estàs amb una persona perquè et fa sentir bé, perquè t'estima, o fins i tot perquè no tens res més on aferrar-te, tot i no sentir el mateix. I és difícil viure amb la càrrega moral de pensar que el que tu dones no és el mateix que reps. Llavors és quan abusem d'aquesta paraula. Suposo que aquest és el cas de la Natàlia.
Referent a si pot haver un Roger si realment t'estimes a la teva parella, jo crec que si. Els científics diuen que l'amor té una durada aproximada de 30 mesos. Poc a poc va decaient, i només queda el respecte, la tolerància, el carinyo, i tot allò al que anomenem amor sense ben bé ser-ho. Per això, no és gaire difícil que en una parella que "s'estima" apareguin Rogers. Es instint natural. I no per això desapareix aquest "amor" que sents per la teva parella.
Amb això no intentava justificar les infidelitats, encara que em sembla que ja ho he fet...
Deixo un víncle per als que realment volen saber què és l'amor. Romàntics abstenir-se: és pitjor que quan et diuen que els Reis Mags són els pares...
http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Curiosid/Rc-51.htm
Bones! Jo no miro aquesta sèrie però la teva reflexió m'ha fet pensar. Crec que quan de veritat t'estimes algú mai li posaries les banyes perquè quan estimes algú no livols fer mal. Repecte al comentari de l'Andrea sobre els científics crec que l'amor no es pot mesura r als laboratoris. Seria absurd...
Una abraçada.
Fuááá Franki... saps que porto molt de temps pensant amb tot això que has escrit? És difícil comentar algo en aquests moments... quan potser tu ets la Natàlia i penses...ke kullons estic fent? No sé...estic d'acord amb el que ha dit l'Andrea...al principi hi ha amor de veritat.. i al final es segueix estimant, però no és el mateix...només queda carinyo...pot ser que fins i tot et cansis de la rutina...i les coses noves sempre agraden...la veritat és que ser el Roger és una putada, xo potser que ell també estigui en aquesta situacio i no ho sapiguem nO? (generalitzem!) Nose franki...d'aquí un temps ja t'ho contestaré...;P
un petó molt gros i gracies x tooot! et dec unes quantes, no ho oblido! muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Eis que quedi clar, que tota la gent que contesta és:
"Gent amb opinió, gent que s'ho juga tot" un olé per a tots! Ka n'aprenguin!
ulééé! :)
Jo crec desde el meu punt de vista que en qualsevol relació,en aquest cas,en la de Natàlia i Jordi,pot existir un Roger perfectament,n es posible sino mes aviat probable.
Com ha resposta a la pregunta de si son dubtes el qu et porta fer això,jo penso que més q dubtes es per seguretat amb tu mateixa.Estar amb una altra persona q n coneix la teva vida tan com la persona q cada dia et despertes i li dius T'estimo,que aquesta persona et pugui desitjar et fa sentir nova...es natural en algun punt de la relació o d la teva propia vida.
LLevat de tot el que he pogut expressar i opinar,crec tb q no hi ha motiu suficient per justificar una infidelitat,existin al teu cor i als teus dies una persona que viu per tu.
Jo no crec en els Rogers, quan estimes una persona de veritat aquest personatge desapareix, es com si no existís. Bé, és cert, q sempre hi ha el morbo en lo q es diferent, xò en el fons, si ja ho tens tot, no necessites ni vols res més.
En el moment que apareix aquest Roger és pqè hi ha dubtes (jo crec xò que no són dubtes, són veritats que no es volen assumir x diferents circumstàncies de la vida). En fi, amb el q vull dir es q quan apareix un Roger en la vida d’una persona no crec q sigui amor verdader, potser es una rutina que es confon en l’amor.
Xò també suposo que hi ha gent d tots els gustos i tots els caràcters, les quals poden tenir tranquilament en la seva vida un Jordi i un Roger, tot i que jo no i estic d’acord amb aquesta actitud.
Respecte al comentari de l’Andrea, no crec q l’amor s’acabi en 30 mesos (malament aniria, no?) xò en el fons entenc la seva posició. Perquè a la llarga quan et fas gran la passió se’n va, xò et queda la complicitat i un amor diferent (i com diu ella: això no justifica cap infidelitat! D cap manera).
Suposo q amb això deixo veure q si q crec en l’amor, en estimar una persona d veritat i en passar la vida al costat d’algú,i q el Roger es una felicitat falsa i efímera q no val la pena.
Tot plegat... és molt complicat d'explicar!
El comentari hem de partir que tal com s'ha comentat és i potser realiste. A més no podem amagar que pels nostres voltants existeix i moltes vegades ens segueix i fins i tot acabem sent els propis protagonistes d’aquesta (desgraciada) realitat.
Partint d'aquesta realitat, primer que tot vull deixa clar que comprenc i a la vegada “accepto” en totes les seves consequències, el que li està passant a la Natàlia, però també (per aquesta regla de tres) hem de compendre i acceptar que malauradament la Natalia NO S’ESTIMA al Jordi i molt menos al Roger! El VERTADER amor, crec, que només es pot viure en una única persona i no es pot compartir en dos persones al mateix moment.
El problema està en que la Natàlia no sap el que és l’amor, l’ha tocat però realment no la provat! I es veu que : “Corazón que no ve, Corazón que no siente”! Eh Natalia i companyia! (si en tenen de raó les dites!)
Si existeixen els Rogers? Doncs jo crec que sí... Per molt que estimis a una persona, per molt que hàgiu passat molts “moments”, per bé que la relació sembli perfecta...sempre pot aparèixer un Roger.
I què és un Roger? Aquesta és la pregunta... Suposo que podríem dir que és aquella persona que apareix en el lloc i en el moment més inesperat i que et fa sentir coses noves o bé coses que ja havies oblidat. I aquesta aparició ens planteja el dubte: ara què?
Cada situació és un món...no existeixen els remeis universals per aclarir aquesta mena de dubtes... però crec que s’ha de ser una mica...egoista (que ningú s’emprenyi!!! Ja sé que potser no és la paraula més encertada...) però en aq casos hauríem de mirar per nosaltres. Fer mal a algú que estimes no és divertit però a vegades és l’única solució... suposo que hem de ser sincers, amb la persona en qüestió i amb nosaltres mateixos... a part, no fem més mal si mantenim una relació que és una farsa? No és més dur ser infeliç?
A aquells que teniu algun Roger rondant-vos només dir-vos que vosaltres no escolliu que aparegui aquesta persona... senzillament passa. Per molt dur que pugui semblar, és així. O al menys aquesta és la meva (modesta) opinió....
Des d’aquí plantejo una nova qüestió: desprès d’un Roger, pots tornar enrere? És a dir... Si t’emboliques amb algú, pots seguir amb la teva parella com si res? Vosaltres mateixos...
Petonets,
R
L'amor és totalment efímer, però alhora etern. M'explico: et pots enamorar d'una determinada persona un temps però aquest enamorament no serà etern, per tant un cop acabi possiblement et tornis a enamorar un altre cop d'una altra persona i així successivament. Es podria dir que hi ha factors que influeixen com conèixer gent, viatjar, etc. A més el caràcter de la persona i les circumstancies poden influir en la seva voluntat i les decisions en els afers de l'amor. Hi ha gent que te menys personalitat i s'adapten a la seva parella convertint-se en ombres sense caràcter. Molta gent creu estar enamorada, però l’únic que fan es enganyar-se. Si actuéssim tal com ens guiessin els sentiments d'atracció, les parelles durarien realment molt poc, però actuem i prenem decisions pensant en l'altra persona, moltes vegades allarguem situacions per compassió, llàstima, etc. Però realment val la pena deixar passar la teva vida al costat d'una persona de la qual només has estat enamorat una tercera part del temps que heu estat junts? Passat tant de temps l'amor passa a ser estimació, i com ja fa tant de temps que dura la situació realment ja us coneixeu i mentre us avingueu, la situació s’allargarà, fins que, aparegui un "Roger" llavors potser que aparegui de nou l'amor o simplement atracció, i que hem de fer? L'important no es si estàs enamorat del "Roger" o tan sols t'atreu, o no ho saps realment, l'important es tenir principis, i passi el que passi no renunciar mai als teus principis. Si tens principis, no seràs infidel, avanç li ho diries, perquè a ningú li agrada que l'enganyin ni que l'utilitzen.
Jo no sok partidaria de les infidelitats... i tmb krec ke s'abusa massa de la paraula estimar...
A més crec que ser infidel no vol dir liat amb una persona kuan tens novio/a.. Des de el moment que tens al kap una altra persona que no es la teva parella, d'alguna manera ja ets infidel!
Quan tens un roger a la teva vida i estas amb una persona.. tu hauries de repensar dos kops abans de kontinuar amb la relació! es el que jo penso... a mi no m'agradaria que mu fessin i per aixo espero no feru mai (mai es pot dir mai!!!)
Wenu aixo és el k jo penso... per la meva experiencia fins a llavors.. d'aki en endavant ki sap!! auuu molts petonets
Jo personalment crec que si una persona s'estima molt la seva parella, difícilment tindrà un roger. Estic molt d'acord amb el comentari d'un anònim escrit després del de la úrsula. Resumeix molt bé la meva manera de pensar sobre aquest tema.
Salutacions a tothom!
jo vaig a classe amb el Franki.
xD Aquesta història et va que ni pintada! xDDD
Jo crec que si realment estimes algú, no te'n vas amb algú altre. Si hi vas és perquè aquella persona té alguna cosa que busques i que no has trobat amb qui estas en aquell moment...
Per això, si no ho has trobat és que aquella persona no és la ideal (i no l'estimes realment). Tot i que no descarto la possibilitat d'estar enamorat/da de dues persones alhora.
Quins dilemes morals... Poca feina!xD
no entenk pk dius ke akesta història em va com a pintada. Demano explicacions...
Si realment estimes una persona no hi ha roger existent a no se que t'agradi jugar amb els sentiments de le persones i no donar a coneixer una part de tu. Si aquest Roger existeix sigues fort i digues la veritat la teva parella s'ho passarà malament però t'ho agrairà. D'altra banda estimar a dues persones no és dolent perquè hi ha moltes maneres d'estimar. Si la manera d'estimar el Roger suposa alguna cosa més que apreci es que no s'etima suficientment el Jordi i davant el dubte desideix aviat per no fer mal
"L'amor és una enfermetat mental"
Plató
Primerament, he enviat el missatge a akest numero i em diu que "No reconocemos su mensaje, però si kiere vaya enviando que nosotros vamos cobrando". Com q no vull gastar mes (en 4 SMS ya en tinc prou) t'ho escric per aquí.
Menuda sèrie, aquesta. La veritat es que no l'he vist mai, pro si les coses stan tant liades potser valdrà la pena començar-la a veure (Pq amic meu, d'aixó també se n'apren). Ara bé, tal com diu l'Andrea, hi ha que veure ke malament emprem la paraula "estimar". El que faréara potser és un crim, pro intentaré rascar una miketa la superfície del que la paraula engloba (m'entens?).
"Estimar és aquell sacrifíci que és manté per una persona per la qual donaríes la vida"
Ostia, la veritat és que ha quedat pitjor del que em pensava, pro wenu. Aviam si m'explico: si "estimes" una persona no faràs mai (encara que ella no se n'enteri) quelcom que ell odiés, ja que bàsciament t'estàs fent mal a tu mateix. Si aquesta tal Natàlia realment s'estimes al Jordi, ja no ho faria aixó (pro no s'ha de sentir culpable, simplement no sap el que és estimar).
Saps que en podem traure d'aqui? Doncs el primer és que la Natàlia és una "kuchinota" que no sap el que vol (weno, ho sap, pro amb les paraules es lia), i d'altra banda que tots tres són uns desgraciats: La Natàlia per jugar a estimar quan el que realment vol és meneo, el pobre Jordi que viu enganyat i el pobre Roger (que també viu enganyat!).
Abusem de la paraula estimar, de joves en donem valor sense saber el que realment estem dient. No obstant (i ara em perdonaras, Francesc, pro em dirigeixo a Andrea) l'amor no pot ser calculat mai per una llei científica, i aki hem de diferenciar-ho molt bé. Les matemàtiques, la ciència, la biología, la medicina... ens ajuden a explicar la vida. L'amor, la poesia, els sentiments... fan de la vida algo meravellós. Reflexionem-hi, siusplau, Reflexionem-hi!
Ostia, m'ho torno allegir i encara m'agrada menys, pro wenu nen, volies comment? Toma comment!
Pd: T'estimu nen!!! KUCHINOOOOT!
L'amor poètic, el dels llibres i cançons i tot això, és meravellós, esplèndid, etern. Però a l'amor al que em referia al meu comentari no és aquest, em referia a l'amor més "palpable".
L'amor produeix uns efectes en nosaltres com l'acceleració del ritme cardíac, generem més glòbuls rojos, etc. Fisiològicament som diferents les persones que estem enamorades de les que no ho estem (encara que no està comprovat si tot això és causa o conseqüència del amor...)
Jo puc dir que estimo una persona, puc creure'm que estimo a una persona, però potser el que sento ja no és amor, sinò estima, carinyo, o simplement m'he adaptat a estar amb aquesta persona i em sento agust.
No sé si m'he explicat o ho he embolicat més, però us deixo un altre vincle que de segur que ho farà millor que jo.
http://ediciones.prensa.com/mensual/contenido/2004/06/20/hoy/revista/1731071.html
La ciència matarà la fé...
Molt bona observació d'este anònim. És cert que amb la ciència estem desnaturalitzan algunes coses...
aki tots opinant, xò.... el noi q ha fet la pregunta q n'opina. Eh franki??
Ara t'ha pillat... i tu què, Franki? ;)
tonets
Weno, jo crec que si la Natàlia s'estima realment al Jordi, no hauria passat això amb el Roger. Crec que el que li passa a la Natàlia és que realment no s'estima al Jordi, sinó que li té una mena de "carinyo", una mena d'estima pel temps que fa que han viscut junts i per tots els moments que han compartit durant tot aquest temps, suposo que en algun temps la Natàlia es va estimar al Jordi xo jo crec que a partir del punt en el que la Natàlia li ha posat les banyes és perquè ja no hi ha amor cap al Jordi i això no vol dir que l'amor ara sigui per al Roger, sinó que de moment el Roger és la primera reacció.
Crec que la Natàlia hauria de plantejar-se moltes coses i parlar tant amb el Jordi com amb el Roger.
Potser si que és cert que jo hauria de dir la meva també, però no obstant, m'esperaré un temps per a veure que passa a la ficció (Porca Misèria) i hu compararé...si tinc ganes eh...
Porca misèria és simplement el que el seu nom indica...una porca misèria. Mentre aqui s'està discutint de banalitats de petits éssers putrefactes ficticis amb vides realment patètiques a fora la gent es deixa portar pels fatals enginys de l'Eros.
Pepe
Eiii. Crec que la paraula estimar és molt difícil d'usar, és molt dificil saber si t'estimes realment a una persona. Però saps quan realment sents atracció per una persona, quan penses en ella, quan l'estoma et fa aquell ra-rau. Crec que de Rogers no nhi ha, Quan de veritat t'estimes a una persona, no en busques una altra. Crec jo. Estimar és una paraula massa gran com per no administrar-la i fer-la servir amb cuidado. Estimeu i sigueu estimats!!!!!!
weno...dificil prgunta...
se supone k kuand kieres a alguien de verdad esta persona t ofrce todo lo k necesitas, y por eso n tienes la necesidad de buskar kariño, amor, placer...en otra persona. En el moment k se kruza otra persona k t ace sentir nuevas sensaciones es el moment d plantearse si realment kn la persona k stas es t media naranja o simplemente t as welbo a ekivokar y tienes k seguir la buskeda...No se...supong k es star en la situacion...pero amos no kreo k una infidelidad sea weno en una relacion de pareja. Por otra parte tp pienso k una infidelidad sea pk n kieras suficient a t pareja...kizas en el moment de ser infiel es pk stas pasand una mala raxa...pero weno n kiero justifikar las infidelidades, puesto k pienso k la infidelidad es la materializacion de k las kosas n van bien.
Para akabar quiero decir k no stoy d akuerdo kn lo k el amor se akaba a los 3 años...si k es verdad k kmbia...pero un kmbio n kiere dcir k se akabe..n? y k weno k todo tiene solucion, kizas si k se termina el tonteo o el kskilleo en el estomago de los primeros meses, pero es entonces kuand t das kuenta k d verdad kieres a una persona y a partir de aky empiezan otras sensaciones, el kariño, el amor...no se, otras kosas k tp kreo k sean inkopatibles con una relacion de pareja y k tb son muy bonitas... si el amor se akabara a los 3 años...kuantas parejas deberiamos tener al larg d nuestra vida? y k poko tiempo para disfrutar d ellas...
aixxx k bunik es l'amoorr... :D
NELA!
Publicar un comentario