“...La volia tornar a veure, i era normal, perquè després de tot, encara se l’estimava. Continuava recordant tots aquells moments que havia passat junt amb ella, aquells moments bons i dolents, que al seu temps, li van donar la vida o bé l’hi ho van treure.
Es culpa, potser, d’aquells instants bons que encara la recordi tant i la consideri a dia d’avui l’amor de la seva vida, però tanmateix, és cert, que durant la seva història efímera, dins de la seva ment, és recorda més els moments dolents que no pas els bons...”
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario