La vida es caer y levantarse. La vida es equilibrio: ganar y perder, brillar y oscurecerse, tropezar y reivindicarse. No hay nada imbatible eternamente, ni perfección consagrada. Lo que hay es un camino a recorrer, con sus peligros y sus amenazas, pero también con sus días plácidos. No hay final en el camino de la perfección, porque nadie llega a ese final. Lo que hay que hacer es recorrer el camino, intentar superarlo con los menores tropiezos posibles, sonreírle al mal tiempo y planificar mejor el día después.
(Adaptació del text de Martí Perarnau "Levántate y Anda")
3 comentarios:
Merci de visiter mon blog. Je vais lire le tien aussi.
Weno la veritat és que aquest tex és una pasada ja que crec que quan estàs en un moment trist t'ajuda bastant però la veritat és que en part és una mika dificil fer el que du el textno?
Llegint frases de pel·lícules (que no he vist) em vaig topar amb aquesta, que em va agradar molt, i aquest text me l'ha recordat:
"Y se dió cuenta de que la vida no era eso, la vida es caer y levantarse, y volverse a caer y volver a levantarse; la vida es alegrarte los viernes y joderte los lunes, y abrazarte a quien te abrace y a quien no te abrace pues no te abrazas y punto, y no pasa nada." (La gran vida)
Suposo que la vida no és res més que la suma dels bons i dels mals moments, perquè sense haver vist la foscor, no podríem apreciar la llum.
Crec que aquest text té molta raó, però com bé diu Nerei, una cosa és la teoria i l'altra la pràctica...
(Per cert, m'encanta la foto!)
Publicar un comentario