Perquè no aprenem mai dels errors? Perquè només els humans podem caure dues vegades en la mateix pedra? Perquè diem que paguem cars els errors si després els tornem a fer? Perquè sempre perdonarem a les persones que més estimem per molt de mal que ens facin? Perquè és tant difícil posar un punt i a part i oblidar el passat? No existeix el futur sense els records? No existeix el futur sense tu? Tu ets el futur? O sempre seràs el passat? Perquè el meu cor desitja que siguis el futur i el meu cap diu que només has de tenir el paper d’una passat llunyà? Perquè quan has estat al meu costat em menjo el món i a vegades, quan estic tot sol, el món em ve massa gran? Se que el món és massa gran i tu molt petita...però també se que aquest món és un mocador...
4 comentarios:
Tenir el cap en el passat no es gaire bo, sempre t'alimentaràs d records els quals et crearan esperances i mai veuràs la realitat.
D quan en quan cal fer "borron i cuenta nueva" i pensar en el present (el futur no es el passat), encara q sigui dificil.
No ets l'únic q ha passat per una història similar... xò temps al temps, q tot ho posa al seu lloc. No ti trenquis el cap.
Hem d'utilitzar el passat com un trampolí, mai com un sofà...
Caiem dos cops en la mateixa pedra perquè volem caure dos cops en la mateixa pedra, no perquè no ho poguem evitar. Els humans som suficientment inteligents com per evitar caure-hi.
Tot i això no és bo viure al present pensant amb el passat i desitjant que sigui un futur. Oblidat el passat, o bé fes-lo present, però no t'hi estanquis, perquè la vida avança, i si t'estanques en el passat, et passarà el present per davant i ni te n'adonaràs...
Amontonas recuerdos como quien recoge basura.
No es bo viure dels records...
Publicar un comentario