Passat
La història al llarg del temps ha demostrat que acostuma a ser viciosa, paral·lela i repetitiva en tots els aspectes de la vida: Política militar (Vietnam i Iraq), sentiments (Amor i Desamor)... La història també ens permet analitzarla i estudiarla i amb això podem preveure algunes situacions o prendre les decisions més acertades en el moment adequat.
Aquesta experiència, no obstant, no ha de ser necessàriament personal ja que també podem analitzar la història dels nostres amics i fins i tots dels nostres enemics. I en situacions de caire polític, social i esportiu aprendre dels errors històrics dels enemics ens pot ser de gran ajuda.
Ara bé, el cas que em porta a parlar de la història són les declaracions de Samuel Eto'o.
En un passat no molt llunyà, quan els galàctics encara conquistaven les galàxies europees i les terrenals, un president terrestre amb aires d’emperador mundial va començar una guerra amb el capità de la nau. Aquesta guerra va provocar que el vestidor blanc comences a tremolar i a caure poc a poc. Quan la divisió era més que visible, però els resultats eclipsaven el mal ambient, el gran emperador al final va voler acabar aquesta situació amb la destitució de l’entrenador de les guerrilles espacials i el capità d’aquestes. Aquestes dues destitucions van acabar amb l’hegemonia blanca de l’espai i la nau va entrar en un camí sense rumb que ara per ara encara no té cap capità amb la suficient credibilitat i seguretat per a poder orientar tota la parròquia cap al Nord.
Heus aquí que la història és capritxosa i fa que uns anys més tard aquesta situació es repeteixi d’una manera més o menys semblant i s’origini dins del vestidor del enemic. Un vestidor on segons la premsa i els mateixos jugadors hi regnava el bon ambient.
Així, doncs, ja ens tornem a trobar en un altre fet paral·lel de la història però, en aquest cas és totalment inevitable.
Aquesta experiència, no obstant, no ha de ser necessàriament personal ja que també podem analitzar la història dels nostres amics i fins i tots dels nostres enemics. I en situacions de caire polític, social i esportiu aprendre dels errors històrics dels enemics ens pot ser de gran ajuda.
Ara bé, el cas que em porta a parlar de la història són les declaracions de Samuel Eto'o.
En un passat no molt llunyà, quan els galàctics encara conquistaven les galàxies europees i les terrenals, un president terrestre amb aires d’emperador mundial va començar una guerra amb el capità de la nau. Aquesta guerra va provocar que el vestidor blanc comences a tremolar i a caure poc a poc. Quan la divisió era més que visible, però els resultats eclipsaven el mal ambient, el gran emperador al final va voler acabar aquesta situació amb la destitució de l’entrenador de les guerrilles espacials i el capità d’aquestes. Aquestes dues destitucions van acabar amb l’hegemonia blanca de l’espai i la nau va entrar en un camí sense rumb que ara per ara encara no té cap capità amb la suficient credibilitat i seguretat per a poder orientar tota la parròquia cap al Nord.
Heus aquí que la història és capritxosa i fa que uns anys més tard aquesta situació es repeteixi d’una manera més o menys semblant i s’origini dins del vestidor del enemic. Un vestidor on segons la premsa i els mateixos jugadors hi regnava el bon ambient.
Així, doncs, ja ens tornem a trobar en un altre fet paral·lel de la història però, en aquest cas és totalment inevitable.
Aquest cas és inevitable perquè aquesta vegada han estat els mateixos jugadors els qui han començat una guerra de declaracions, mal interpretades segons ells però que no deixen de ser unes declaracions que estàn grabades i escrites, incendiàries que debiliten el club de portes en dins i de portes en fora. Els jugadors han de saber que per damunt dels seus egocentrismes i per damunt de les seves discussions sobre el vocable “equip” està l’entitat. És cert que Ronaldinho és va equivocar al opinar sobre l’actitud de Samuel Eto’o però el camerunès seguint la seva línia és va equivocar ahir més greument alhora de fer unes declaracions totalment fora de to. Comparteixo algunes opinions de Samuel però la roba bruta s’ha de rentar a casa, i no pot ser que públicament es facin aquests comentaris ja que l’únic perdedor de la jornada d’ahir va ser el club blaugrana.
Part I de Matrimoni de conveniència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario