S'ha acabat el temps i la paciència

Els dos últims campions cara a cara.
Un resultat desfaborable.
Dos grans equips.
Un gran partit.

El futur de la Champions està en joc.

No necessitem un miracle, tant sols necessitem que s'apliqui la lògica.

Un esquema de joc: 3-4-3

Pronòstic aliniació Barça: Valdés; Oleguer, Thuram i Puyol; Márquez, Deco, Xavi i Iniesta; Leo Messi, Samuel Eto'o i Ronaldinho.

Un resultat: 2 a 3

impotència

[1653; del ll. impotentia, íd.]
f 1 Qualitat d'impotent. Reduir a la impotència.
2 Manca de capacitat per a fer una cosa.
im_po_tèn_ci_a.

Veus i més veus ressonant dins del meu cap amb una melodia rítmica que fa que no puguis parar de “tatareja” la lletra. Sempre la mateixa cançó. Un disc ratllat que es repeteix dia rere dia independentment del meu estat d’ànim. Casualitat? Potser no. Impotència? Potser si.
Com poder evadir-me i desfer-me d’aquesta cançó, de moment, presenta una resposta nul·la, ineficaç, dolenta. Si durant un temps la melodia para de sonar, repentinament, hi ha quelcom inesperat que reactiva la zona sensible del meu cervell, la cançó es comença a reproduir i suspenc l’examen una altra vegada. Però no ve d’aquí, penso.
Perquè el major problema no resideix amb el fet material de començar de nou amb una taula rassa digna de qualsevol empirista. El problema real es basa amb el sentiment, amb la impotència de veure que, una vegada més, els teus avanços van per terra i no pots fer res per evitar-ho, i a més, no saps si realment estàs fent un esforç debades. Impotència? Potser si.
Com puc explicar-li al meu cor que tota aquella il·lusió viscuda era tan sols un engany? Tan sols un miratge dels molts que és venen qualsevol nit per allà a cada cantonada, a cada poble, a cada bar, en cada mirada...
Llavors, quan arribo a la cima de la desolació, tornen el records i les imatges. El cervell interactua tirant-se pedres sobre si mateix, com si ell i jo no fóssim una sola persona, sinó una falsa unió divorciada i castigada per tantes contradiccions. Consola’t, les llàgrimes mai son envà, sigues positiu, el motor tornarà a arrancar i pujarà les costes més inclinades en primera, patint i sense intentar mirar enrere per no espantar-te amb la cua de memòries que algun dia, potser algun dia quan aprengui a canviar de marxa, podran allunyar-se. Aquell dia podré dir: “Impotència? No gràcies.”

Matrimoni de conveniència (Part I)

Passat

La història al llarg del temps ha demostrat que acostuma a ser viciosa, paral·lela i repetitiva en tots els aspectes de la vida: Política militar (Vietnam i Iraq), sentiments (Amor i Desamor)... La història també ens permet analitzarla i estudiarla i amb això podem preveure algunes situacions o prendre les decisions més acertades en el moment adequat.
Aquesta experiència, no obstant, no ha de ser necessàriament personal ja que també podem analitzar la història dels nostres amics i fins i tots dels nostres enemics. I en situacions de caire polític, social i esportiu aprendre dels errors històrics dels enemics ens pot ser de gran ajuda.
Ara bé, el cas que em porta a parlar de la història són les declaracions de Samuel Eto'o.
En un passat no molt llunyà, quan els galàctics encara conquistaven les galàxies europees i les terrenals, un president terrestre amb aires d’emperador mundial va començar una guerra amb el capità de la nau. Aquesta guerra va provocar que el vestidor blanc comences a tremolar i a caure poc a poc. Quan la divisió era més que visible, però els resultats eclipsaven el mal ambient, el gran emperador al final va voler acabar aquesta situació amb la destitució de l’entrenador de les guerrilles espacials i el capità d’aquestes. Aquestes dues destitucions van acabar amb l’hegemonia blanca de l’espai i la nau va entrar en un camí sense rumb que ara per ara encara no té cap capità amb la suficient credibilitat i seguretat per a poder orientar tota la parròquia cap al Nord.
Heus aquí que la història és capritxosa i fa que uns anys més tard aquesta situació es repeteixi d’una manera més o menys semblant i s’origini dins del vestidor del enemic. Un vestidor on segons la premsa i els mateixos jugadors hi regnava el bon ambient.
Així, doncs, ja ens tornem a trobar en un altre fet paral·lel de la història però, en aquest cas és totalment inevitable.

Aquest cas és inevitable perquè aquesta vegada han estat els mateixos jugadors els qui han començat una guerra de declaracions, mal interpretades segons ells però que no deixen de ser unes declaracions que estàn grabades i escrites, incendiàries que debiliten el club de portes en dins i de portes en fora. Els jugadors han de saber que per damunt dels seus egocentrismes i per damunt de les seves discussions sobre el vocable “equip” està l’entitat. És cert que Ronaldinho és va equivocar al opinar sobre l’actitud de Samuel Eto’o però el camerunès seguint la seva línia és va equivocar ahir més greument alhora de fer unes declaracions totalment fora de to. Comparteixo algunes opinions de Samuel però la roba bruta s’ha de rentar a casa, i no pot ser que públicament es facin aquests comentaris ja que l’únic perdedor de la jornada d’ahir va ser el club blaugrana.

Part I de Matrimoni de conveniència.

Mar de fons

Quan es toca la glòria amb els dits la principal base per a tornar a mantenir-la és la humilitat i el treball i aquestes dues bases les ha perdut el Barça.

una vegada reelegit com a nou president del Barça, un exaltant Joan Laporta feia les següents declaracions: "El Barça tiene posibilidades reales de ganar los 7 títulos y eso es un reto para los jugadores, para los técnicos...". Aquestes declaracions dos o tres dies després van rebre la cura d'humilitat per part del Sevilla, però a hores d'ara, aquest ambient soberb, en alguns partits, està dins el vestuari.

La humilitat és per a tota persona la clau per a poder millorar i progressar dia a dia. Sense la humilitat corres el risc de quedar-te sempre estancat al mateix nivell i segurament de baixar el rendiment. I ara per ara això és el que li està passant a un Barça falt de recursos en tots els àspectes, tant d'equip com a nivell individual, i és que s'ha deixat de banda el joc d'equip per centrar-se només amb accions individuals d'un mag que la majoria de vegades es posa darrera de l'escenari i que apareix en contades ocasions.

Ara bé, un altre dels motius causants d'aquest nivell és baix to físic (Aquest nivell surt de l'equació: Massa partits, massa viatges, pocs entraments i poques vacances) que presenten la majoria de jugadors. Evidenment, a tot això se li ha d'afegir la importància vital dels jugadors lesionats.

Tanmateix, ja fa temps que demano paciència i temps perquè crec en aquest equip, en aquest entrenador i en la seva preparació física.

Creure

Quan tens confiança en una cosa has de creure en ella i tindre fe i tal com he dit anteriorment crec en la preparació física encara que molts mitjans la critiquen argumentant que l'equip hauria d'estar a un nivell més alt. Personalment crec que s'equivoquen i per un motiu: Venim d'un Mundial.

El mundial fa que s'allargui el futbol i que hi hagi menys vacances cosa que ha fet retrasa en un mes tots els plans físics de l'equip blaugrana. Per això penso que el nivell mitjà del Barça es veura a mitjans del mes de febrer i s'arribarà ben just al primer partit contra el Liverpool.

Si s'aspira a guanyar les tres competicions que queden el Barça ha d'assolir el màxim nivel físic durant el mesos de març, abril i maig, i m'imagino que la temporada està planificada d'aquesta manera, però, podrà el Barça recuperar tots els punts que deixarà intentant buscar la perfecció com a equip?

Fitxatges

No obstant això, no hem d'oblidar que el Barça fa més de 3 mesos que no ha jugat amb l'equip titular i que amb l'incorporació a l'equip dels lesionats Eto'o i Messi el joc col·lectiu i la cualitat individual augmentarà, com a mínim, en un 15 %.

A més, aquestes incorporacions ajudaràn al Barça ha recuperar el factor revulsiu que ara per ara és mínim o bé no existeix a la banqueta.

Així doncs, una altra vegada, paciència i temps. Temps i paciència. Cada dia que passa s'acosta un poquet més la millor versió del Barça.

Com ho portes?

Com ho portes? Aquesta ha estat la pregunta que més he fet i que més m'han fet durant aquesta setmana. I és que aquesta ha estat la setmana dels examens, la setmana dels nervis, la setmana de dormir poc i sobretot una setmana de molta feina fet que, evidentment, ha provocat que no pugui actualitzar el blog.
Tot i això, ara els examens ja s'han acabat i de moment les notes van bé ja que en se dos i estan aprovades (5,25i 7.3).
Així, doncs, a partir d'aquesta setmana el blog tornarà a actualitza-se amb tota normalitat.

Aquest any si!

Per fi ja s'acaba aquest any que de ben segur que no ha deixat indeferent a ningú. Personalment espero que amb l'entrada del nou any les coses em vagin més bé que no pas en aquest 2006. Comença una nova època i amb ella comença una nova vida, aquest any estic convençut que si, segur que si. Perquè aquest any nou que començarem demà em ve com anell al dit i a més que millor que entrar en aquesta nova vida amb la confiança que "aquest any si" les coses surtiràn bé.
Seguint la línia marcada en els últims post, posaré una sèrie de les millors frases que ha escrit W. Axl Rose:

- "Sigo afuera, aquí, esperando, viendo el renacimiento de mi vida. Cuando estas a punto de quebrarte sabes que tardaras un tiempo para curar todas esas memorias rotas que otro hombre necesitaria solo para sobrevivir" (Coma)

- "Y si te miro demasiado tiempo probablemente me deprima y llora" (Sweet Child o'mine)

- "Simplemente porque estas ganando no significa que seas el afortunado" (Breakdown)

- "¿Qué hay de civil en la guerra de todas formas?" (Civil War)

- "Miraba al cielo en la noche y lo único que veía era oscuridad, ahora veo las estrellas y quiero estirar mi brazo y coger una para tí" (So fine)

- "Derramo una lágrima porque te echo de menos, aun estoy bien para sonreir. Cariño pienso en ti cada día, ahora" (Patience)

- "Puedes tener todo lo que tu quieras pero es preferible que no sea nada mio" (Welcome to the Jungle)

- "Si necesitas un hombre o si necesitas un amigo, voy a estar aqui parado hasta el amargo final" (Rocket Queen)

- "Si vas a calentar algo mejor que me calientes a mi esta noche" (Rocket Queen)

- "Y no me preocupo por nada, no, porque la preocupación es una perdida de mi tiempo" (Mr. Brownstone)

Declaració emocionant...

ARA JA SÉ PER QUÈ RIC

Encara recordo el meu primer Nadal sense beure. Feia tres mesos que havia arribat a Alcohòlics Anònims i tenia por de les celebracions d'aquests dies. Vaig tenir un cúmul de sensacions; recordo que el meu got de Coca-Cola era diferent del dels altres --que sí que podien prendre alcohol--, per no confondre'm. Va ser una nit difícil, però quan se'n van anar tots i jo acabava d'ordenar les coses, em deia a mi mateixa: Ho has aconseguit. De fet, era la primera vegada que no m'havia de ficar al llit deixant les coses per recollir l'endemà, amb una forta ressaca. Aquestes van ser les primeres; totes les següents han estat de mica en mica més fàcils. Ara l'alcohol ja no forma part de la meva vida.
Aquest any m'he preocupat pel menjar, perquè la taula quedi bonica i perquè estiguem tots contents. Després de sopar acostumem ballar, i ja no caic. He tornat a riure, però ara sé per què ric; i puc ser divertida sense ferir a ningú. Aquest any, al meu grup d'Alcohòlics Anònims, he explicat el meu primer Nadal als companys nous que --com jo fa cinc anys-- encara no se senten gaire segurs. Igual que van fer amb mi els que van arribar abans que jo.

Arantxa
Alcohòlics Anònims

Font: El Periódico de Catalunya

2006/2007

Ja s'acaba. L'any 2006 està apunt de despedir-se de tots nosaltres per a donar la benvinguda a un 2007 que promet ser millor que el seu antecessor.

Millors moments personals del 2006:

- Estar present al concert de Guns N' Roses a Madrid i veure el meu ídol W.Axl Rose.
- Totes les sensacions viscudes amb el Barça a la Champions i sobretot plorar com un desesperat amb el gol de Belleti a la final de París.
- Haver començat la carrera desitjada.
- Saber que els que han d'estar sempre estan.

Pitjors moments del 2006:

- Tot l'estiu, des de finals de maig fins a l'agost.
- Haver fet mal a persones que m'estimen "Aquells que t'estimen són els que has de portar més alt".
- Una separació amb alguns amics.
- Saber que per a tu ja no són ningú.
- La decepció de perdre la Final de la intercontinental.

Propòsits per al 2007:

- No mossegar-me les ungles!
- Aprovar el 1r curs de la carrera al complet, sense deixar-me'n cap!
- Intentar controlar-me més quan surto de marxa!
- Intentar, si venen a Espanya, anar a veure un altre concert de Guns N' Roses i de Velvet Revolver.
- Memoritzar l'anterior post de "lévantate y anda".
- I sens dubte, continuar Jugantme-ho tot! (pk en aquesta vida t'ho has de jugar tot!)

Levántate y anda

La vida es caer y levantarse. La vida es equilibrio: ganar y perder, brillar y oscurecerse, tropezar y reivindicarse. No hay nada imbatible eternamente, ni perfección consagrada. Lo que hay es un camino a recorrer, con sus peligros y sus amenazas, pero también con sus días plácidos. No hay final en el camino de la perfección, porque nadie llega a ese final. Lo que hay que hacer es recorrer el camino, intentar superarlo con los menores tropiezos posibles, sonreírle al mal tiempo y planificar mejor el día después.

(Adaptació del text de Martí Perarnau "Levántate y Anda")

Axl rules

Quan et parles a tu mateix i no hi ha ningú a casa...ets pots enganyar, vas venir a aquest món tot sol. Així que ningú ens va dir amor meu, com ens hauria d'anar, així que pasara amb tu amor meu? suposo que tindrem que esperar i veure...

Vell de cor, però només tinc 28 anys, i sóc massa jove per a permetre que l'amor em trenqui el cor. Jove de cor però s'està fent massa tard per a trobar-nos tan separats...No se com em deus veure últimament, i que més em pots dir. Però com pots dir que mai et necessitaré si t'ho vas emportar tot..et vas emportartot el que era meu..

Jove de cor però es tan difícil esperar quan ningú que coneixo em pot ajudar. Vell de cor, però no puc dubtar, he de trobar la meva sortida...

Continuo parlant-me a mi mateix i no hi ha ningú a casa

.......Estic sol.....

Quan trobi totes les raons, potser trobaré una altra sortida, trobaré un altre dia

amb tots els canvis a la meva vida. Potser ho faré bé la pròxima vegada.

I ara que ja tas deprimit, as baixat dels núvols i estas amb els peus a terra, ya no parles tant fort, ni camines tan orgullosa, ja no més...i per a què?

Doncs me llançat al riu moltes vegades per a arribar a casa. Estic aquí sol a la deriva. No es nota? dónali temps i ho podràs llegir entre línies.

I es que veig que s'apoxima la tormenta i les onades són inmenses. Sembla que tot el que hem conegut està aquí, perquè tindria que anarse'n i morir?

Mai trobaré a ningú que et substitueixi...suposo que tindré que continuar endavant..aquesta vegada, oh...aquesta vegada sense tu...

Sabia que s'aproximava la tormenta i tots els meus amics em deien que estava boig, però es que tot el que he conegut estava aquí i mai he volgut que es moris...

W.Axl Rose

Parla

Ara si, ara no, no puc més, no ho tinc clar, sempre igual, sempre alluny, mai aprop, mai content, no se on vaig, no se on soc, perquè tu, perquè jo?

N'estic fart, no puc més, ja n'hi ha prou de saber i no saber, de voler i no poder, de donar i no tenir, no puc més...

I tu no em parles sembla que no entenguis res, no obres la boca ni per dir-me el que et convé, digue'm que penses...parla..

No tinc temps d'esperar vull tenir tot això, a un altre lloc, amb algú que m'escolti que pugui parlar i que plori quan li canti això. Perquè no plores sembla que no sentis res...

Livestrong

Dos pulseres, Dos mons oposats, Dos formes de viure, el Bé i el Mal.

"Quan miro dins dels teus ulls veig un amor reprimit, però carinyo, quan t'abraço tambe sento el mateix. I es que res es per a sempre i tots dos sabem que els nostres cors poden canviar i a més res dura per a sempre, sota la freda pluja de novembre.

Vam estar molt i molt de temps només intentant matar el dolor. Però els amants sempre van i els amants sempre venen, i no saps realment qui et pot deixar avui caminant per aquí.

Si pogués agafa el temps per a poder-lo portar al límit, podria descansar sabent que tu ets meva, tota meva. Llavors si em vols estimar no t'abstenguis, sinó em quedaré caminant tot sol sota la freda pluja de novembre.

Necessites un temps? per a tu

Necessites temps, només per a tu

Tot el món necessita un temps..només per a ells

No saps que necessites un temps? només per a tu

Se que és difícil tindre el cor obert quan els teus amics semblen ferirte, però si pots curar un cor trencat, de ben segur que encara hi haurà temps per encantarte (amb màgia)

Avegades necessito un temps, només per a mi

Avegades necessito un temps, si per a mi

Tot el món necessita un temps..només per a ells
No saps que necessites un temps? només per a tu

I quan les teves pors fugin i encara continuin les sombres se que em podràs estimar quan ja no tinguis a ningú a qui culpar. Llavors que no t'importi l'obscuritat ja que encara podrem trobar el camí, i es que res dura per a sempre fins la freea pluja de novembre.

No penses que necessites a algú?

No penses que necessites a ningú?

Tot el món necessita a algú

I tu no ets la única

Tu no ets la única"

W.Axl Rose

Bon Nadal!

Ja ha passat un any més...els temps passa...i al mateix temps les coses van canviant. En fi, un cicle que no para de girar al voltant nostre, avegades per a bé i avegades per a mal. Tot i això, amb l'arribada del Nadal les coses es veuen d'una altra manera, i sobretot si et toquen 100 euros a la loteria!

Increible però cert! avui m'han tocat 100 euros en el sorteig de Nadal. No, no, no penseu que sempre tinc molta sort, sinó al contrari. Mai m'havia tocat res en la meua vida!

En fi, començo parlant d'un tema i acabo en un altre. El motiu d'aquest "post" es desitjar-vos un Bon Nadal. Ara bé, tal com diu la mestra d'Història del món: "No debeis generalizar". Així que us desitjo un Molt Bon Nadal als que sempreu esteu allà, al moment just i quan se us necessita.

Digue'm egoista, però a l'altra gent ja els felicitaràn els "seus" no?.

El video de la setmana

El Nadal té unes conseqüències inmediates, sobretot per a la cartera! I no ho dic perquè m'hagi tocat la loteria sinó perquè en aquestes festes sempre gastem un poquet més del compte. Les tarjetes de crèdit treballen més que mai, o aixo és el que sembla o el que diuen.

Doncs bé, una altra de les conseqüències del Nadal és la inclusió de 2 videos de la setmana: Un video Nadalenc i un video que ens dóna els millors trucs per a poder lligar!

Gràcies

Avui fa exactament un mes que vaig posar el contador a la web. Des del passat 17 de novembre 934 persones han visitat aquest blog. Moltes gràcies a tots ells. Només dir-vos que sense vosaltres aquest blog no existiria ja que és més vostre que no meu.

Resultat de "l'opera Cante"

Avui s'acabava el termini per a votar el videoclip del blog. Aquest són els resultats:

1. Carlitos: El baile de la ducha => 6 vots

2. La hora chanante: Hijo de Puta más => 6 vots

3. Josmar: És superfort => 1 vot

Per tant, tal i com podeu veure hi ha un empat. Aquesta situació no s'havia previst així que em pendre un dies de reflexió per a veure com solucionem aquest problema. Moltes gràcies a tots per haver participat!

Nova secció

He decidit incloure una nova secció anomenada "el video de la setmana". Aquest video està a la barra de la dreta i cada setmana s'anirà renovant!

F-R-A-C-À-S

Frank Rijkaard: "Ha estado un fracaso personal"

És complicat després de perdre una final d'aquestes característiques animar a la parròquia blaugrana. Avui és un dia rar, on és poden treure moltes conclusions vistes des de diferents punts de vista.
Des de sempre l'home ha tingut dos maneres d'actuar, una basant-se amb els sentiments i una altra amb el pensament, així doncs faré servir aquestes dues formes per a expressar tot el que ha passat avui.
Des d'un punt de vista racional podem dir que el Barça no ha jugat bé, que no ha estat l'equip que meravella a Europa. Qui sap si aquest fet és causat per les baixes, pel jet lag... no ho sabem...Ara bé, esmentant aquestes coses no guanyem res perquè això ho ha vist i ho sap tothom.
Per tant amb aquest "post" em vull centrar més en una part, diguem-li, un poc més oculta.
Els grans equips sorgeixen de grans derrotes (no sempre és pot guanyar i perdent partits importants és on es veuen les carències de l'equip i ajuda a solventar-les) i grans victòries (una vegada és solventen aquest defectes arriben els triomfs).
El Barça és un equip guanyador (per tant és un equip sorgit de les grans victòries) poc acostumat a perdre, un equip sobrat al qual se li ha acusat durant aquesta temporada, de forma injusta crec, de tenir poca ambició.
Aquí volia arribar, a l'ambició. Segons el gran diccionari de la llengua catalana l'ambició és: f 1 Desig desordenat d'aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l'amor propi.
Les derrotes en competicions importants creen l'ambició, les ganes d'una venjança a curt termini, i la derrota d'avui estic convençut que serà un punt d'inflexió per a l'equip blaugrana, i de ben segur que comença un nou Barça. Un Barça amb l'equip al complet i l'orgull ferit.
Ara ja comença el punt de vista més sentimental És un cop fort, però això no s'acaba aquí. Tornarem. I és que aquest Barça, amb l'orgull ferit, tornarà. L'any que bé estarà a les dos finals que ha perdut aquest any, i les guanyarà. És una espina clavada en tots els jugadors i en tots els aficionats, i ens l'hem de treure. Per a fer-ho un objectiu: La Champions. Després del partit contra el Werder Bremen em sembla que ja s'han acabat les ocasions per a eliminar el Barça de la competició europea, comença el nou Barça.

Carta oberta d'Axl Rose

"...Cuando acepté hacer la reciente Gira Norteamericana, lo hice con el supuesto de que mi manager, Merck Mercuriadis, y yo, coincidiamos en la estrategia a seguir, los planes de giras, y, lo que es aún mas importante, que por sobre todo era necesario lanzar el album antes del 26 de diciembre de 2006. Desafortunadamente, este no fue el caso, y no solo me apena anunciar que el album no sera, nuevamente, lanzado hacia el final de este año...[] hubo, en nuestra opinión, complicación innecesarias y evitables durante la gira, en relacion a la ruta del mismo, la planificación, y temas referidos al plan del album y video que hicieron un infierno de la vida de nuestro equipo.

No es una promesa, solo una fecha tentativa; anunciamos la nueva fecha del 6 de marzo de 2007. Esta es la primera vez que hacemos publicidad para este album. Cualquier otras fechas han sido inventadas por otros, por sus propias razones. Queremos asegurarles a los fans que haremos todo lo posible para intentar alcanzar esta fecha tentativa. Una vez que el album este finalizado, y sea oficial, serán notificados. Si nos retrasamos por determinadas razones, tambien serán notificados lo antes posible, y una nueva fecha de lanzamiento, lo mas pronta posible, sera anunciada. Les agradecemos su paciencia.

Una vez mas, ofrecemos nuestras mas sinceras disculpas y profundos agradecimientos. Guns N' Roses quiere agradecer tambien a todos aquellos que asistieron a los 70 conciertos en 21 paises diferentes por su apoyo en el 2006. Lo mejor para todos y cada uno de uds. en estas fiestas, gracias y que Dios los bendiga."

Sinceramente,

W. Axl Rose

Felicitats

A hores d'ara el Barça ja està volant cap a Japó. Aquest viatge potser el més important de l'història del club. A la vista un campionat del món de clubs. La obligació no és guanyar. S'ha de disfrutar de cada partit perqùe són un regal. El dijous semifinals. El diumenge la gran final... A la vista un nou campió del món...